Bon dia! Amb quin poder?

Desert d'Arizona

De l'Evangeli d'avui (Lc11,15-26):

"És clar que el regnat de Déu us ha agafat per sorpresa"

Jesús parla sempre de dos poders: el poder segons el món (jeràrquic, impositiu, centrat en la persona que l'exerceix) i el poder segons Déu, que prové de l'ús dels dons que Ell ens dóna per fer el bé i treballar per al Regne. I aquest poder, exercit efectivament i reconegut pels altres, atorga autoritat.

En el cas de Jesús, veiem clarament com la gent s'equivoca de tipus de poder. Li demanen un senyal que l'acrediti com a pertanyent al bàndol de Déu. Però Jesús ja els l'ha mostrat, expulsant els dimonis. 

És així com el regnat de Déu agafa per sorpresa més d'un! Concretament, aquells que demanen certificats de Baptisme, bona conducta, assistència a Missa, obediència als superiors... com a criteri de pertinença a l'Església i amenacen amb càstigs qui no se sotmeti, i no poden entendre com Déu pot fer que els qui no són del seu grup (o "capelleta", fins i tot) creixin i donin fruit.

Però Jesús ho deixa ben clar. Només qui usa els seus dons per combatre els dimonis, els molts dimonis que ronden pel món, que sotmeten homes i dones a tants i tants tipus de misèria, s'acredita com a servidor/a de Déu: "El qui no està amb mi, està contra mi, i el que no aplega amb mi, dispersa" (v.23). I això, sigui quina sigui la seva procedència i la seva situació religiosa. Perquè per expulsar dimonis, per fer-ho de veritat, cal comptar amb l'ajuda de Déu.

A dia d'avui el Senyor ens demana que siguem intel·ligents i que anem més enllà del que ens sembla evident (millor seria que no jutgéssim, però). Ah, i que no siguem tan creguts com per crear unes fronteres en l'Església o en les nostres comunitats que Ell no ha establert.