Bon dia! Quina mena d'energia tens?

De l'Evangeli d'avui (Lc 6,12-19):

"(Jesús) es passà la nit pregant Déu"

Que Jesús pregava, és un fet. En això coincideixen tots els evangelistes Com també que, en alguns moments de la seva vida, hi va dedicar la nit sencera. En situacions concretes, no sempre, perquè els evangelis ens remarquen que va passar alguna cosa important després d'aquelles nits. I, a part, perquè una mirada atenta a Jesús ens permet descobrir en Ell algú que té una relació sana amb el seu cos, que no renuncia a menjar i a beure més que en el desert, que porta bé el fet de tocar i ser tocat i que dorm quan té son, mentre els altres remen. 

Doncs bé, després d'aquella nit concreta en que Jesús va pregar, va decidir de convocar els seus deixebles i en va triar dotze. Això va ser el primer. 

Després, amb una bona colla de deixebles (per tant, no només els dotze), va baixar de la muntanya i es va trobar amb una gentada "del poble" (no dels seus, però sí jueus, no gentils), vinguda de Judea i Jerusalem, de Tir i de Sidó. Segon: Jesús va tenir un "bany de masses", com diríem ara. 

Tota aquestes persones venien per escoltar-lo i a fer-se guarir de les seves malalties, perquè estaven malalts. Així, doncs, és fonamentalment una trobada amb persones malaltes. Tercer: Una mostra  del que és la missió de Jesús, guarir.

D'entre aquests, Lluc ens assegura que "els afectats d'esperits dolents, es posaven bons". És a dir, aquests tenien la curació assegurada. Per tant, no tots els malalts, però aquests sí. Aquesta és una concreció molt important. Perquè els malalts "d'esperits dolents" no pateixen malalties físiques o en poden tenir com a conseqüència d'altres mals: els interns (psicològics i espirituals). Quart: Jesús sana fonamentalment l'interior de la persona. Aquesta és la seva especialitat. 

Tots l'escoltaven, el tocaven si podien (s'hi afanyaven!) i es posaven bons "perquè d'Ell sortia una força que guaria tothom". Les persones s'hi acostaven i confiaven perquè sabien que tenia el do de guarir, una energia especial. La frase diu més: No sols té aquesta força de guarir, sinó que surt d'Ell, la desprèn. Cinquè: Amb paraules actuals, Jesús desprèn energia positiva, generadora de confiança i guaridora.

Si llegim tot el capítol, ens adonarem que, tot seguit, ve la proclamació de les benaurances. Per tant, bé podríem dir que Lluc, en aquest text, ens ha fet una presentació de Jesús, descrivint-nos amb fets qui és, abans que l'escoltem en el seu míting programàtic. I el que ens diu d'Ell és que té una relació íntima amb Déu (es pot passat nits parlant amb Ell), que té molts seguidors i també uns col·laboradors més pròxims, i que la relació amb Déu es fa palesa en el do de guarir, de manera que guareix especialment -i sempre- els mals més íntims, els que són fora de l'abast dels metges. I és això el que l'acredita davant els qui l'escoltaran.

Bé, i ara, fem un petit examen de consciència. En què ens semblem a Jesús? Dediquem temps a relacionar-nos amb Déu (no calen nits senceres!)? Es desprèn de nosaltres "energia positiva"? Estem amb les persones, ens deixem "tocar" per elles? Som capaços de dedicar temps als malalts i als qui necessiten atenció? La nostra manera de relacionar-nos amb els altres és: guaridora, feridora, indiferent?