Bon dia! Ai, ai, ai!

De l'Evangeli d'avui (Lc 11,42.45):

"Ai de vosaltres... ai de vosaltres... ai de vosaltres"

Si hi ha alguna cosa davant la que el Senyor s'empipa, aquesta és la hipocresia, i especialment quan s'usa la religió i el nom de Déu per aconseguir els propòsits personals o per ser tinguts en compte.

El Fill de Déu, que és Ell mateix transparència de Déu, no accepta que aquells que es presenten com a servidors de Déu tinguin dues cares, que es posin d'exemples per als altres o que pretenguin donar lliçons mentre tenen qüestions pendents per arreglar en el seu interior. O mentre el seu cor està separat de Déu, ni que sigui en racons que només Ell pot conèixer. Perquè el veritable servidor de Déu és qui transparenta el Seu Amor, i per a això el cor ha d'estar net i alliberat de tot el que sigui obstacle perquè passi la Seva Llum sense que en surti minvada.

Així que no n'hi ha prou amb complir els manaments, ni que sigui fins a assolir l'absoluta perfecció. Ni es tracta d'això, perquè Déu no ens demana que siguem una rèplica d'Ell. Es tracta de que caminem en l'amor, que ens deixem conduir per l'amor, que estimem com Ell.

I, qui ho faci, veurà que no li cal ser perfecte, ni que els altres el tinguin en compte, ni molt menys que li facin reverències! Un pas de gegant vers la llibertat!

Per al Senyor, aquí rau la gran diferència entre l'ai de vosaltres i el feliços vosaltres.

Demanem avui al Senyor que guareixi les ferides del nostre cor, que ens alliberi dels somnis de grandesa, que ens faci humils i transparents... i benaurats!