De l'Evangeli d'avui (Mc 7,24-30):
"La dona era pagana"
La dona era pagana. Tenia una filla malalta i el seu desig més gran era que Jesús guarís la seva nena.
Jesús no li diu que no, però li respon amb la versió jueva de "Els de casa, primer" (ja sabeu que aquesta manera de pensar és universal!). En aquest cas, els de fora són "quissos", "gossos".
La dona està ben determinada a no anar-se'n sense un compromís de Jesús. I li respon amb tota la lògica: els de casa també llencen recursos, béns. No li demana més atenció que als seus, però tampoc se n'anirà sense el guariment que demana. La seva filla necessita un miracle, i l'únic a qui pot anar és a Jesús!
La resposta de la dona és una barreja de necessitat, desesperació, pena, expectativa, fe i gosadia.
I Jesús li fa cas!
Per a Déu, no n'hi ha de quissos. No hi ha persones de primera categoria i persones de segona. No hi ha jueus i pagans, ni cristians o no cristians. Déu no posa etiquetes.
I nosaltres? Ni que siguem "políticament correctes", tenim algun problema per acollir els qui no són de casa, de fora del nostre cercle, d'una altra raça o d'una altra religió (o de cap religió)? Posem problemes a que rebin el mateix tracte que nosaltres?
Creiem de veritat que són germans/germanes nostres o no?
Com Jesús, avui som cridats a fer miracles de germanor més enllà de qualsevol frontera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada