Bon dia! Es va sentir guarida de la malaltia

Pavel Chistyakov, Resurrecció de la filla de Jaire

De l'Evangeli d'avui (Mc 5,21-43):

"Aixeca't"

L'Evangeli d'avui és riquíssim. Ens diu molt, ens suggereix molt més i, si anéssim a buscar sermons, comentaris i estudis exegètics no acabaríem mai. Segur que són dos episodis que coneixeu molt bé i que n'heu sentit a parlar molt. És per això que només apuntaré breument alguns punts per a la reflexió personal.

Avui, el tema important és Jesús com a guaridor i font de vida. Jesús no és metge en sentit estricte: no aplica remeis ni practica la cirurgia. L'únic diagnòstic que li sentim és "la criatura no és pas morta: dorm tan sols", i se li enriuen! Jesús no és metge perquè no és un tècnic, no posa pegats als cossos malalts perquè "tirin" una mica més. Ell guareix, és a dir, restaura del tot la salut. I no és metge, perquè tot metge lluita per la vida del pacient i acaba perdent, però Ell és l'únic que pot posar límits a la mort, que pot retornar a la vida.

Aquest Jesús guaridor, que moltes vegades uneix el guariment al perdó dels pecats, aquí no ho fa. En aquest text no tenim homes que s'acosten a Jesús perquè estan malalts, sinó dues dones en situacions ben diferents, però doloroses. Cap de les dues ha pogut viure veritablement. Una fa dotze anys que pateix i que s'empobreix per posar remei a una malaltia que la separa de la comunitat dels creients -obligada a viure als marges per una Llei que la discrimina-. L'altre tot just té dotze anys (també dotze!), l'edat en què hauria de convertir-se en dona. A les dues, la vida se'ls escapa sense remei. Cap de les dues, per raons diferents, tampoc pot viure i realitzar-se joiosament en la seva feminitat.

La dona que toca Jesús és agosarada. Fa un últim pas de fe: només cal tocar el vestit de Jesús. Està desesperada: tocar Jesús significa fer-lo impur davant dels altres. Ho fa barrejada entre la gent, discretament. I queda guarida, discretament, al moment. Si no fos que Jesús la deixa en evidència! Perquè, al final, el seu guariment ha de fer-se públic perquè la discriminació social cessi. Així que la dona, ha de "confessar" la seva guarició, de la mateixa manera que l'hauria d'anar a expressar davant d'un rabí, segons la Llei. Ella tremola de por, i Ell li retorna la pau.

La nena s'ha mort. El pare demana ajuda. És una desgràcia per als pares veure morir els fills. En la seva cultura, també és una desgràcia saber que no tindran néts, descendència. Com morir sense haver estat pare o mare. És el corrent natural de la vida que es desvia, que s'estronca. Al poble d'Israel, la fertilitat és el súmmum de les benediccions. Així, la nena i la seva família resten assimilats a la desgràcia d'una vida sense fruit, en part "maleïda". La nena ha entrat en el moment de la vida en què ha de ser dona i, per tant, podrà ser casada. Retornar-la a la vida significa no només que s'aixequi i visqui físicament, sinó també que pugui madurar com a persona ("la nena ha de menjar"). La persona s'ha d'alimentar, ha de créixer, ha d'enfortir-se en cada fase abans de continuar en la següent. I tota persona ha de madurar abans de pensar en ser mare o pare. Qui sap si la nena temia el moment d'haver de deixar de jugar i enfrontar-se a tanta responsabilitat! També la criatura que tots nosaltres som en el nostre fons ha de ser cuidada per viure, per créixer, per no esllanguir-se i morir! 

Preguntes amb intenció:

- Quan i com perceps a Jesús com a guaridor en la teva vida?

- Ets conscient de les moltes dones que, al teu voltant, i avui!, no viuen veritablement?

- Com a fill o filla de Déu, amb la mateixa missió que Jesús, què fas al respecte?

- Tens prou fe com per "assetjar" Jesús?

- Estàs disposat/ada a "aixecar-te" i nodrir-te per aconseguir viure plenament?