dilluns, 17 de febrer del 2014

Bon dia! Jesús també diu NO


De l'Evangeli (Mc 8,11-13):
"Li exigien un senyal que l'acredités de part de Déu"

Una escena curta, però sucosa. A Jesús li exigeixen, no li demanen, que s'identifiqui. 

Imagineu-vos-ho: "Qui és vostè per dir el que diu i fer el que fa? Ensenyi'ns la seva documentació ara mateix".

El DNI o passaport que li demanen els fariseus és un senyal inequívoc que les seves obres vénen de Déu, que Ell ve de Déu. Volen una confirmació de la seva identitat, un miracle indiscutible.

Jesús s'hi nega. I els respon "sospirant del fons de l'ànima". Fart, enfadat, decebut. Allà no hi ha fe, només ganes de polemitzar, discutir, posar-lo a prova... d'una manera absurda, perquè el que Ell fa i diu és públic i conegut de tothom. (Els versets anteriors, des del principi del capítol narren la multiplicació dels pans). 

Potser nosaltres no som tan durs de demanar-li que demostri que és Déu (o potser sí?), però quantes vegades no es troba pregàries que són xantatges o simples intercanvis de favors: "Senyor, si aprovo, et prometo que...", "Si és veritat que m'estimes...", "Si passa això...".

És fàcil entrar en la forma utilitarista de relacionar-se amb Jesús, si encara no es té fe. Si un no creu que és el fill de Déu o, més concretament, si no creu en el seu amor. Però, com en tota relació, aquest "si" condicional, fa mal. Cal acreditar constantment l'amor de manera extraordinària? I, pitjor encara, què passa quan un en vol treure profit?  

Hi ha pregàries que semblen xantatges emocionals. No hi ha ni fe ni amor ni esperança, només desig del que es demana. Per suposat, no em refereixo a les pregàries desesperades que es fan en situacions límit, que es Déu mateix l'únic que les pot valorar, sinó a les més habituals on es reconeix més clarament el perfil de l'amistat interessada.

Doncs bé, així no hi ha comunicació possible. Ni cap senyal o miracle. Perquè, abans que comencem a pregar, Ell ja ens ha vist el llautó. I la resposta és "No", clara i concloent. Si aproves l'examen. si passa allò o allò altre que t'interessava... no serà per cap intervenció divina ni res de semblant. No barregis el Senyor en aquesta mena de mercadeig... T'ha escoltat, ha agafat la barca i se n'ha anat. 

Per avui, dues propostes:

Primera, fer-nos conscients dels molts senyals que ja tenim de l'amor de Déu cada dia.

Segona, fer-nos el propòsit de ser delicats en la nostra relació amb Ell.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada