De l'Evangeli d'avui (Mc 6,1-6):
"Li venia de nou que no el creguessin"
Avui també podríem titular aquest comentari com "Jesús pren consciència dels seus límits". Però podria ser que algú m'indiqués que l'expressió no és gaire ortodoxa.
Tanmateix l'evangeli ens assenyala que Jesús no va poder fer, en un moment de la seva vida, les seves obres habituals. Perquè va xocar amb la manca de fe.
I el pitjor va ser que aquells que el posaven en qüestió, els qui no creien en ell, el coneixien de tota la vida.
Quina frustració, que els més propers no el coneguin! Que no li tinguin confiança!
No passa això sovint? No és tan estrany que, dintre de la mateixa família, les persones no es coneguin entre elles veritablement o que no es reconeguin, que és encara pitjor. O que tinguin adjudicada una "etiqueta" a través de la qual es filtren i s'entenen totes les coses que diuen i fan, sense possibilitat d'alliberar-se'n. Quants no han de buscar fora de l'àmbit familiar altres persones amb qui parlar lliurement i expressar els propis neguits, les esperances, les dificultats, i sovint la pròpia fe! I quants no realitzen activitats de les quals els més propers no en saben res, senzillament perquè serien incapaços d'entendre i donar suport a qui les fa!
I el Senyor? Pot dir de cadascú de nosaltres, que som -en teoria- els seus amics, que creiem veritablement en Ell? Que el reconeixem? Que li fem confiança? O es trobarà que no pot treballar en nosaltres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada