Bon dia! Es van espantar

De l'Evangeli d'avui (Mc 5,1-20):

"Es van posar a demanar-li que sortís del seu país"

Fa por, Jesús? Segurament, a molts, sí. És difícil entendre que, per a Ell, tot es redueix a quelcom molt senzill: salvar cada persona. Ajudar-la amb totes les seves capacitats, a qualsevol preu.

Per fer-ho amb un endimoniat, un malalt molt extrem de qui se'ns diu que "ningú era capaç de dominar-lo", Jesús deixa que s'ofeguin dos mil porcs, moltíssims. El negoci dels habitants de Gerasa. Ells eren els grans productors de carn de porc per als molts gentils que vivien a la Decàpolis. Evidentment, feien diners aprofitant un nínxol de mercat que qualsevol jueu ortodox rebutjaria, just al límit a Llei (eren bons per al màrqueting, sens dubte!).

Doncs bé, Jesús els mata els porcs. I, així, els guanys de la població desapareixen a canvi de la salut d'una persona.

I els gerasencs? Segur que viuen la contradicció d'admirar-se per la nova situació de l'endimoniat ("assegut, ben vestit i en els seus cabals") i l'enuig per la pèrdua dels dos mil porcs. D'aquí la decisió de dir-li a Jesús (no sabem si amablement o no) que millor que se'n vagi a fer miracles lluny de casa seva.

A mi, aquesta lectura d'avui em fa pensar en les moltes persones que estan sent acomiadades mentre la seva empresa té guanys, només per millorar el compte de resultats; en els qui pateixen malalties rares i no disposen dels medicaments adequats perquè la seva investigació no és rendible; en els qui són desnonats de casa seva, especialment els qui viuen situacions molt delicades (gent gran, malalts crònics, nadons) encara que el banc o la caixa no podrà vendre el seu pis; els qui viuen al carrer mentre l'Estat segueix comprant material per a l'exèrcit... No us fan venir ganes d'engegar moltes coses al mar?

Per a Jesús, no només el dissabte està al servei de la persona, també els diners, el capital. En cristià, el diner no pot servir només per reproduir-se i acumular-se, sinó, sobretot, per fer-lo treballar i gastar els seus rendiments primerament  en les necessitats més fonamentals de les persones.       

És evident que, a tots els nivells, cal reconsiderar el funcionament de l'economia. Però, per no quedar-nos en idees, preguntem-nos també què fem individualment, a part de queixar-nos i manifestar-nos. Com usem els nostres diners, els nostres béns?

Espero que no demanem amablement al Senyor que ens deixi tranquils!