Bon dia! Perduts i trobats

De l'Evangeli d'avui (Mt 18, 12-14):

"És voluntat del Pare del cel que no se'n perdi ni un"

Et proposo que prenguis el fil de l'Evangeli d'ahir.

Imagina que estàs al terrat de la casa. Jesús sap que estàs disposat a treure les teules per fer un bon forat al sostre. Surt de la sala i puja a buscar-te. Ell també té necessitat de trobar-te! Què creus que passarà?

En el fons, les ovelles perdudes són sovint les que busquen. Van més allà dels límits habituals, cerquen aliment més gustós o tenen desig d'aventures. Els humans també som així.

Caldria que ens preguntéssim quantes vegades les nostres caigudes no tenen a veure amb necessitats profundes, amb buits interiors, que no troben amb què omplir-se del tot. Hi ha qui es passa la vida buscant seguretat o bellesa o coneixement o afecte de manera malaltissa, fent tot el que calgui per obtenir això que vol amb tant de delit. I només quan es troben amb el Senyor aquestes persones arriben a tenir el que busquen, i la pau i la joia que els faltava. Una experiència que Sant Agustí narra molt vitalment en les seves Confessions.

Necessitat de Déu que marra el camí.

I creus que Déu deixarà sols als qui el busquen, encara que sigui equivocadament? Ni un no vol que es perdi!

Per això, el Senyor Jesús busca totes les ovelles perdudes, perquè puguin trobar i experimentar en Ell tot el que desitgen amb tant d'anhel.

Avui cerca la manera de presentar-te davant Seu amb els teus buits i desitjos, i també amb les ferides més doloroses. I deixa que vingui a abraçar-te. Perquè els goig serà gran per a tots dos.