Tot sovint, en diversos moments de la vida, ens preguntem quina és la nostra relació amb els altres, amb Déu, amb Jesús. També qui som nosaltres mateixos. Són moments especials, de gràcia o de crisi (o les dues coses alhora, que passa sovint) en què necessitem reconèixer la nostra identitat, potser perquè al llarg dels anys ens adonem de com s'eixampla la distància entre els nostres desitjos, somnis i ideals d'ahir i la nostra realitat d'avui.
Tan de bo, entre les múltiples definicions que haguem trobat de nosaltres mateixos, hi sigui -millor si és en lloc destacat- la de "seguidor/a de Jesús". Si és així, felicitats! Això significarà que som també una mica "el Messies"; perquè ser dels seus vol dir que compartim i participen de la seva missió de guarir i salvar.
Trobarem aviat, si en prenem seriosament allò que som, que apareixeran els "petits Satanàs": aquelles persones -especialment, les properes, aquelles en qui confiem i ens coneixen- que apel·laran a la prudència, el sentit comú, la seguretat, l'autoritat i tot el que faci falta, i fins ens renyaran, per separar-nos del que ens és més essencial. Com Pere fa amb Jesús.
També segurament ens haurem d'enfrontar als nostres "Satanàs de butxaca" que miraran de prendre'ns el pèl per, també, desviar-nos del camí del Senyor. En negatiu, presentant-nos tot un seguit de pors, que, en cas de materialitzar-se, pràcticament ens anihilarien. Solen ser pors molt íntimes, que toquen generalment la nostra part emocional fins al punt que són capaces de paralitzar-nos si no els plantem cara. Por a quedar-nos sols; a ser rebutjats per aquells qui més estimem; a ser expulsats del nostre grup de referència: família, grup, comunitat, partit, església; a ser agredits en el nostre cos, en la nostra reputació, en les persones que estimem, en els nostres béns; a ser maltractats verbalment, psicològicament; a ser reduïts a la pobresa; a ser morts (sí, també); a haver d'emprendre camins nous sense cap referència i sense cap suport humà...
En positiu, també els nostres Satanàs ens poden desviar del seguiment de Jesús, presentant-nos tot un seguit d'avantatges que podem obtenir si fem o deixem de fer determinades coses. En aquestes ocasions, les temptacions van en el sentit d'aconseguir més possessions; més prestigi, reputació i lloança dels altres; i més poder, autoritat, capacitat d'imposar el propi criteri. En aquest tipus de temptacions no importa la cosa concreta de què es tracti, ni si té més o menys valor. El que importa, i és perillós, és que ens envaeix i creix en nosaltres una manera de pensar i de valorar la realitat que no és la pròpia de Jesús, de manera que més tard o més d'hora, serem incapaços de ser-li fidels en les coses realment importants.
Els "petits Satanàs" sempre seran a prop i els "Satanàs de butxaca" ens acompanyen sempre. A tots sense excepció. Fins i tot Jesús els va tenir! Així que cal entrenar-nos a descobrir-los, reconèixer quina és la veu que més solen utilitzar en nosaltres (que coincidiran amb els nostres punts més fluixos) i plantar-los cara assumint les conseqüències.
Perquè l'única manera que tenim de ser seguidors de Jesús, i fins persones íntegres, fidels als nostres desitjos i ideals, és disposar-nos a fer camí amb humilitat i coratge, conscients que caldrà sacrificar coses i trepitjar pors. Així, passant per sobre de tantes trampes de mort que ens abocarien a una vida insubstancial, aconseguirem que la nostra vida sigui plena, profunda i fecunda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada