No hi pogué fer cap miracle

Fano

Apunts ràpids a la manera ignasiana


Contemplar com el Senyor Jesús resta impotent davant les idees fixes dels qui es neguen a canviar la seva mirada antiga sobre Ell, despullant-lo de la seva veritable identitat i negant-li la possibilitat de realitzar la seva obra. 


Considerar com la duresa del judici anul·la l'acció de Déu.


Considerar com el Senyor necessita que hi posem de part nostra per poder fer miracles.


Considerar com la més mínima fe en Ell, ja aconsegueix que actuï d'alguna manera. (L'evangelista comenta: "només va imposar les mans a uns quants malalts, que es van posar bé". Com si ens digués, "poca cosa").


Contemplar la desolació del Senyor davant la poca obertura, la manca de fe i la poca hospitalitat de la gent de Natzaret, i el sentiment ben humà d'inutilitat per no poder fer miracles per la seva actitud. Contemplar com, en deixar casa seva, reprèn l'activitat habitual i pròpia d'Ell: "després recorria les viles i els pobles i ensenyava".


Portar a la memòria aquells episodis de la meva vida en què m'he sentit com Jesús en aquest text i assaborir-los. Deixar aquests episodis meus en Ell i, així, assaborir amb Ell la Seva tristesa, el Seu rebuig, la Seva humiliació i la Seva desolació. 


Recordar com jo també sóc motiu d'aquest sentiments seus i així demanar-Li perdó pel meu rebuig.


Recordar com jo he estat perdonat i acollit en la Seva intimitat, i, en amistat, com hem pogut compartir els nostres sentiments.


Recordar aquells qui m'han ferit i demanar: primer, que entrin en amistat amb el Senyor i que el coneguin; segon, que rebi la gràcia de perdonar-los; tercer, que siguin també perdonats per Ell; i quart, que sentint-nos ells i jo membres del Crist, trobem maneres de col·laborar amb Ell sense ferir-nos mútuament, a major glòria seva.


I, amb això, resar un Parenostre.