Aquest és el meu Fill

The Transfiguration, Michael D. O’Brien

Diu l'Evangeli d'avui (Lc 9,28b-36) que Pere, Joan i Jaume van entrar dins un núvol. 

Quina cosa més estranya, estar en un núvol! Aquí, clarament, no té res a veure amb estar als núvols, que vol dir "ben distret". Aquest núvol, ben al contrari, implica estar ben atent. És el núvol amb què Jahvè es manifesta a l'Antic Testament, acompanyant el seu poble. Tanmateix, ningú del poble de Déu podia tenir contacte amb Ell, En canvi els deixebles hi entren. I s'esglaien. Se suposa que no n'haurien de sortir vius! Però no només resten amb vida sinó que reben un regal inesperat: la revelació de la identitat de Jesús. Si encara estaven una mica adormits, segur que es van despertar del tot. 

Quantes vegades no ens passa també a nosaltres, que per donar un pas endavant en el coneixement i l'amistat del Senyor hem d'entrar per on ens fa por, per una situació que temem i de la qual pensem que no en sortirem sencers. I quantes vegades també, en el moment de ser-hi ens oblidem del que sentíem abans. O ho recordem i ens en sorprenem. Perquè hi hem trobat pau i força per anar fent el que se'ns demana. I, al final, en acabar, ens adonem que tot allò que havíem qualificat com un temps de prova i de foscor, ha esdevingut un "lloc sagrat" on ens hem trobat amb el Senyor i on Ell ens ha revelat una faceta nova d'Ell mateix (i sovint també de nosaltres). O hem fet un pas endavant, conscient i ferm, en el seu camí.

No tinguem por, doncs, si en la nostra vida apareix un núvol que sembli engolir-nos. Qui sap si hi sentirem la veu de Déu assenyalant-nos allò que encara no hem descobert de Jesús, i ens convidarà a escoltar-lo més atentament. Qui sap si la nostra amistat no en sortirà més consolidada i el nostre cor més feliç!

Ah, i ara ja no cal guardar en secret Qui és Ell! 

  

Si ets Fill de Déu...

Alejandro Santana, Temptacions de Jesús.
Via Christi de Junín de los Andes, Argentina

Avui llegim les temptacions de Jesús. Dues d'elles comencen així: Si ets Fill de Déu... Quin estil més perillós, aquest que usa el Temptador. Perquè sí, justament Jesús és el Fill de Déu. I Ell en té consciència. Per això, la trampa rau en la necessitat de demostrar-ho. En l'acceptació d'un repte que, si Jesús l'acceptés, el portaria a fer coses radicalment oposades a allò que li és essencial.

El Temptador treballa fi. Sobretot en aquells que volen anar lluny en la seva amistat amb Déu. Com més amics, més afina la punteria. Com més treballats, menor és el cercle de la diana, però major la seguretat de fer mal de debò. I en Jesús no hi ha pràcticament on disparar, no hi ha marge! L'únic que pot fer l'Enemic és atacar el que Ell més estima: la seva unió amb el Pare, que és la seva pròpia essència, el que el defineix.

La proposta de Satanàs, doncs, va en el sentit de fer que Jesús accepti demostrar qui és i, acceptant els seus reptes, acabi actuant de manera contrària a la voluntat del Pare. No ens ha passat mai que la voluntat de "demostrar" ha fet que ens comportem amb poca prudència i de manera excessiva? Penseu el mal que se'n deriva de reptes com "demostra que ets un home" o "deixa clar qui mana aquí", Aquestes demostracions vitals mai seran neutres com ho són les demostracions matemàtiques. On hi ha necessitat de "demostrar", trobem en el fons una carència, moltes vegades inconscient, de capacitat, de reconeixement, o un sentiment d'inferioritat que es vol ocultar... No es estrany que les reaccions resultants siguin desmesurades, desassenyades i molt sovint injustes.

Però a Jesús no li cal demostrar res. Ell ha crescut en saviesa i gràcia, i és el més bell dels fills dels homes en tots els sentits. Té plena consciència de qui és i ho expressa com ho sent en tot el que fa: el nucli de la seva existència és la seva relació filial amb el Pare, i el seu aliment és fer la Seva voluntat. Per això, les respostes que dóna al Temptador provenen de la Llei de Déu. Paraules curtes, respostes escuetes. Cap discurs i res de negociar amb l'Adversari. Qui té clar el que vol, no necessita res més per tancar la porta a la temptació. I Jesus, el que vol, és el que Déu vol. I les paraules que usa són les Seves mateixes: llavis i cor van alhora. El mateix llenguatge, el mateix voler. 

Com mostra l'escultura que encapçala aquest post, davant dels reptes del Enganyador, que intenta encerclar-nos i feu-nos caure en els seus paranys, fer com Jesús: mirar-lo de cara per entendre què ens està suggerint en realitat i respondre-li com correspon, assenyalant el Cel, amb paraules i obres. 

A Canà i a casa nostra

Icona copta

"En aquell temps, se celebrà un casament a Canà de Galilea...". 

Amor que creix. En els casaments, tot es desbordant perquè el que se celebra, l'amor, ho és per ell mateix. Per això, no ens ha d'estranyar gens que, a Canà, Jesús acabi fent un miracle d'abundància. Molt de vi, i a més de qualitat, per significar un amor que, amb l'ajuda de Déu, ha de durar molt més enllà del moment del casament, i que ha de prendre, any rera any, més aroma i més sabor. Vi de qualitat capaç de donar sentit a tota la vida i que es reconeix com a tal al cap dels anys. Un do propi del matrimoni, que trobem en tota vocació viscuda en plenitud.

L'alegria en la vida quotidiana. Sovint veiem matrimonis que no paren un moment. La majoria van de bòlit, sobretot si tenen criatures petites. Des de fora pot semblar que la seva vida no té "gràcia": han de fer gairebé sempre la mateixa rutina -casa, treball, col·legi, i poca cosa més-. A penes tenen temps per a ells. La "gràcia" és saber fer, d'això que, per a molts és una vida insípida com l'aigua, una font d'alegria per a ells i per als fills, i per a les persones amb qui es relacionen. En les cases on hi ha amor, es nota perquè hi ha alegria. Aquest és el vi nascut de l'aigua corrent que caldria trobar en tota casa cristiana.

Compromís amb els altres. Maria demana a Jesús un miracle per a bé dels nuvis i els seus convidats. I no és res del que anomenaríem "essencial". En criteris d'utilitat, es tracta de quelcom banal: només és una festa. En criteris d'humanitat, significa, però, posar-se en la pell d'uns nuvis que han de poder oferir una celebració "com cal", ja que la festa dura mentre hi ha vi. Sembla que Maria ha de "forçar" una mica Jesús perquè que respongui, i ho fa posant-lo en una situació de la que no es pot desentendre fàcilment, cridant l'atenció d'altres persones. Quantes vegades no tenim altre remei que punxar una mica perquè les coses es facin, a casa i a fora! 

De Maria, tots podríem aprendre a pregar pels altres sempre, no només quan tenen necessitats importants, sinó també quan passen per dificultats que nosaltres jutgem com petites però potser són grans per a ells. I a fer-nos responsables de les situacions i actuar, per tal que les nostres oracions prenguin cos i vida.  

Comptem avui amb Jesús i Maria per dur endavant una vida plena, realitzada, feliç i compromesa amb la felicitat dels altres.

CARTA ALS SAVIS DE L’ORIENT

Benvolguts savis Melcior, Gaspar i Baltasar,

Fa anys em vau venir a veure. Jo acabava de néixer en un lloc remot que no apareixia als mapes, però vau ser arriscats i us vau refiar tant de la vostra intuïció que, per a vosaltres, el meu Pare la va convertir en una preciosa estrella que us seduïa amb la seva llarga cua. I us vau alegrar molt quan em vau veure. Vau trobar un nounat, molt petitet i amb molta, molta son. Però els pares sempre me n’han parlat molt dels tres savis i dels seus presents –or, encens i mirra-, tan estranys com valuosos per a la gent pobra com nosaltres.

Ara, que ja han passat uns quants anys, us escric per demanar-vos que m’ajudeu en la meva missió, tenint en compte els vostres coneixements i l’abast de la vostra saviesa.

A tu, Melcior, que ets un savi capaç de governar i de crear riquesa, et demano que actuïs com un rei de veritat, i que pensis com podem fer perquè tot el que hi ha al món serveixi perquè les persones visquin bé. De moment, podries començar per compartir l’or que acumules, que és molt, i així podries millorar la vida de la gent del teu voltant.

A tu, Gaspar, que ets un savi cercador dels béns espirituals, i sempre fas olor d’encens, et demano que actuïs com un sacerdot, donant un culte veritable. A més de pregar, vetlla perquè tothom se senti fill de Déu i sigui conscient de la seva dignitat. Tracta tothom amb respecte i reverència, com si fossin Déu mateix. Llavors el teu encens i les teves pregàries pujaran ben rectes cap al cel.

I tu, Baltasar, que ets un savi dedicat a posar remei als mals del món, ja ets prou conscient que amb tota la teva mirra no podràs guarir mai les ferides més profundes de les persones. A tu et demano que facis un pas endavant i et converteixis en profeta i sanador. Posa apòsits i embena les ferides, però mira d’anar a les seves causes. Recorda sempre quina és la voluntat de Déu: que tothom visqui plenament, amb pau i amb alegria. Sigues tu el bàlsam que faci bé a les persones. Així, contribuiràs amb Déu a donar-los un cor nou i un esperit nou.

Estimats savis, el que us demano potser és diferent del que esperàveu. Però és el mateix que demano a tots els meus amics: Que, en la mesura de les seves capacitats, mirin pel bé dels altres, en tots els sentits. I que posin a la disposició de tothom les magnífiques capacitats que el meu Pare els ha donat.

Compto amb vosaltres!

Signat: Jesús, fill de Maria

(Cada any, a la feina, celebrem la festa de Reis i l'inici consisteix en la lectura de l'Evangeli i una petita "homilia". Aquest any, he escrit aquesta carta d'un Jesús ja gran que s'adreça als savis del món, personificats en els Tres Mags, que també corresponen a tipus de persones i de compromisos amb els altres.

... Us desitjo que no us portin gens de carbó!).