Bon dia! L'acció és de Déu

Sembrador a la posta de sol, V. Van Gogh, 1888

De l'Evangeli d'avui (Mc 4,1-20):

"Déu us ha confiat el secret de la seva actuació sobirana"

Avui no hi ha massa per comentar pròpiament de la paràbola, ja que Jesús mateix ens en fa l'explicació. 

Només unes reflexions a partir del verset 11, que he copiat. 

Estem en temps en què sovint se'ns parla de "nova evangelització" i que tothom pensa que ha de fer moltes coses per evangelitzar (n'hi ha prou amb navegar una mica per internet per adonar-se dels molts esforços en aquest sentit, sovint poc reeixits, i perdoneu que ho digui). 

Jesús, però, ens diu que és Déu mateix qui sembra la Paraula en els cors. Ell i ningú més. Vol dir això que no hem de fer res? No, de cap manera. Però sí penso sovint que valdria la pena que ens relaxéssim tots una mica. De fet, no se'ns demana res de nou ni de particular dins la història de l'Església. 

Caldria que no perdéssim de vista mai que el més important de l'evangelització és l'acció de Déu en cada persona, aquesta és la seva actuació sobirana. La tasca evangèlica de cadascú forma part de l'ADN cristià, perquè compartim la missió de Jesús. Però, per tal de no fer passar les idees pròpies per Evangeli i, sobretot, per tal que la Bona Notícia sigui percebuda com a realment "bona" i esdevingui creïble i acceptable, el més recomanable és donar testimoni més amb obres que amb paraules. Ah, això potser és més difícil que no pas preparar-nos prèdiques, discursets i entrades per als blogs! (Ja veieu que m'incloc!)

I acollir. Això no ho diu aquest evangeli però és una de les raons de ser de la comunitat cristiana. Acollir joiosament els fruits que la Paraula de Déu produeix en cada persona. I acceptar que no poques vegades el que fa en els altres pot posar en qüestió els nostres esquemes. I això és un gran bé, perquè segurament Déu ens està sembrant quelcom de nou en nosaltres a través del repte que ens suposa acceptar l'altre, potser tan diferent i alhora tan "bona terra" per a l'acció de Déu.