Jo sóc el bon pastor i reconec les meves ovelles i elles em reconeixen a mi.
"Les ovelles d'ell troben pasturatges perquè tot el qui el segueix amb cor senzill és nodrit amb l'aliment de les prades eternes... Perquè el pasturatge dels elegits és el rostre sempre present de Déu, que quan és contemplat amb nitidesa assacia ja per sempre la nostra ment amb el menjar de vida... Que cap adversitat no ens retregui del goig d'aquesta festa íntima, perquè si algú desitja arribar a la meta proposada, cap aspresa del camí no aconsegueix ofegar el seu desig. Que no ens sedueixi l'afalac de la properitat, perquè és un caminant neci aquell qui veu, durant el seu camí, prats dlitosos i s'oblida d'allà on volia anar" (S. Gregori el Gran).
Posem la nostra esperança en Aquell que ens porta a collibè, com les ovelles o els infants. Que anem amb Ell amb goig i que recolzem la nostra feblesa en la seva fortalesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada