A Canà i a casa nostra

Icona copta

"En aquell temps, se celebrà un casament a Canà de Galilea...". 

Amor que creix. En els casaments, tot es desbordant perquè el que se celebra, l'amor, ho és per ell mateix. Per això, no ens ha d'estranyar gens que, a Canà, Jesús acabi fent un miracle d'abundància. Molt de vi, i a més de qualitat, per significar un amor que, amb l'ajuda de Déu, ha de durar molt més enllà del moment del casament, i que ha de prendre, any rera any, més aroma i més sabor. Vi de qualitat capaç de donar sentit a tota la vida i que es reconeix com a tal al cap dels anys. Un do propi del matrimoni, que trobem en tota vocació viscuda en plenitud.

L'alegria en la vida quotidiana. Sovint veiem matrimonis que no paren un moment. La majoria van de bòlit, sobretot si tenen criatures petites. Des de fora pot semblar que la seva vida no té "gràcia": han de fer gairebé sempre la mateixa rutina -casa, treball, col·legi, i poca cosa més-. A penes tenen temps per a ells. La "gràcia" és saber fer, d'això que, per a molts és una vida insípida com l'aigua, una font d'alegria per a ells i per als fills, i per a les persones amb qui es relacionen. En les cases on hi ha amor, es nota perquè hi ha alegria. Aquest és el vi nascut de l'aigua corrent que caldria trobar en tota casa cristiana.

Compromís amb els altres. Maria demana a Jesús un miracle per a bé dels nuvis i els seus convidats. I no és res del que anomenaríem "essencial". En criteris d'utilitat, es tracta de quelcom banal: només és una festa. En criteris d'humanitat, significa, però, posar-se en la pell d'uns nuvis que han de poder oferir una celebració "com cal", ja que la festa dura mentre hi ha vi. Sembla que Maria ha de "forçar" una mica Jesús perquè que respongui, i ho fa posant-lo en una situació de la que no es pot desentendre fàcilment, cridant l'atenció d'altres persones. Quantes vegades no tenim altre remei que punxar una mica perquè les coses es facin, a casa i a fora! 

De Maria, tots podríem aprendre a pregar pels altres sempre, no només quan tenen necessitats importants, sinó també quan passen per dificultats que nosaltres jutgem com petites però potser són grans per a ells. I a fer-nos responsables de les situacions i actuar, per tal que les nostres oracions prenguin cos i vida.  

Comptem avui amb Jesús i Maria per dur endavant una vida plena, realitzada, feliç i compromesa amb la felicitat dels altres.

CARTA ALS SAVIS DE L’ORIENT

Benvolguts savis Melcior, Gaspar i Baltasar,

Fa anys em vau venir a veure. Jo acabava de néixer en un lloc remot que no apareixia als mapes, però vau ser arriscats i us vau refiar tant de la vostra intuïció que, per a vosaltres, el meu Pare la va convertir en una preciosa estrella que us seduïa amb la seva llarga cua. I us vau alegrar molt quan em vau veure. Vau trobar un nounat, molt petitet i amb molta, molta son. Però els pares sempre me n’han parlat molt dels tres savis i dels seus presents –or, encens i mirra-, tan estranys com valuosos per a la gent pobra com nosaltres.

Ara, que ja han passat uns quants anys, us escric per demanar-vos que m’ajudeu en la meva missió, tenint en compte els vostres coneixements i l’abast de la vostra saviesa.

A tu, Melcior, que ets un savi capaç de governar i de crear riquesa, et demano que actuïs com un rei de veritat, i que pensis com podem fer perquè tot el que hi ha al món serveixi perquè les persones visquin bé. De moment, podries començar per compartir l’or que acumules, que és molt, i així podries millorar la vida de la gent del teu voltant.

A tu, Gaspar, que ets un savi cercador dels béns espirituals, i sempre fas olor d’encens, et demano que actuïs com un sacerdot, donant un culte veritable. A més de pregar, vetlla perquè tothom se senti fill de Déu i sigui conscient de la seva dignitat. Tracta tothom amb respecte i reverència, com si fossin Déu mateix. Llavors el teu encens i les teves pregàries pujaran ben rectes cap al cel.

I tu, Baltasar, que ets un savi dedicat a posar remei als mals del món, ja ets prou conscient que amb tota la teva mirra no podràs guarir mai les ferides més profundes de les persones. A tu et demano que facis un pas endavant i et converteixis en profeta i sanador. Posa apòsits i embena les ferides, però mira d’anar a les seves causes. Recorda sempre quina és la voluntat de Déu: que tothom visqui plenament, amb pau i amb alegria. Sigues tu el bàlsam que faci bé a les persones. Així, contribuiràs amb Déu a donar-los un cor nou i un esperit nou.

Estimats savis, el que us demano potser és diferent del que esperàveu. Però és el mateix que demano a tots els meus amics: Que, en la mesura de les seves capacitats, mirin pel bé dels altres, en tots els sentits. I que posin a la disposició de tothom les magnífiques capacitats que el meu Pare els ha donat.

Compto amb vosaltres!

Signat: Jesús, fill de Maria

(Cada any, a la feina, celebrem la festa de Reis i l'inici consisteix en la lectura de l'Evangeli i una petita "homilia". Aquest any, he escrit aquesta carta d'un Jesús ja gran que s'adreça als savis del món, personificats en els Tres Mags, que també corresponen a tipus de persones i de compromisos amb els altres.

... Us desitjo que no us portin gens de carbó!). 

Pregària del Patriarca de Bagdad pels cristians perseguits

Louis Raphael I Sako escriu una pregària quan fa un any de la caiguda de Nínive

Ha pasado casi un año, desde que los terroristas del Estado Islámico saquearon las aldeas cristianas de la Llanura de Nínive, forzando la huida de cientos de miles de personas. Fue la noche del 6 al 7 de agosto.

En el aniversario de este trágico suceso, Louis Raphael I Sako, Patriarca de Babilonia de los Caldeos y presidente de la Conferencia Episcopal Iraquí, dirige una oración al Papa y a los obispos de todo el mundo y hace un llamamiento a los cristianos de todo el mundo "para que se unan a nosotros en este triste aniversario", tal y como publica la agencia Asia News.

La oración dice así:

"Señor Jesucristo, nos has enseñado a rezar al Padre en tu nombre, nos has asegurado que cualquier cosa que pidamos la obtendremos.

Por esto nos encomendamos a Ti con total confianza y te pedimos que nos des la fuerza de permanecer firmes en esta violenta tempestad, para tener la paz y la certeza antes de que sea demasiado tarde. 

Esta es nuestra oración, y aunque nos parezca difícil confiamos en que Tú puedas darnos aquello que necesitamos para nuestra supervivencia y para nuestro futuro. 

Ayúdanos, Padre, a trabajar juntos, a ser libres, responsables y amorosos y a cumplir tu Voluntad y a hacerlo con alegría, atención y coraje.

En Caná, la Madre de Jesús fue la primera en darse cuenta de que faltaba el vino, a través de Su intercesión te pedimos, Padre, cambiar nuestra situación de la muerte a la vida, así como Tu hijo convirtió el agua en vino.

Amén."

Desde el inicio de la persecución masiva de los cristianos y otras minorías en Irak, por parte del autoproclamado Estado Islámico, el santo padre Francisco se ha mostrado cercano y preocupado por esta comunidad. Han sido numerosos los llamamientos no solo de oración, sino también a los gobiernos y a la comunidad internacional para poner fin a esta masacre.

Miles de personas han tenido que huir de sus casas, dejando todo atrás, para poner a salvo sus vidas aún teniendo que adaptarse a la vida en campos de refugiados.

El cardenal Fernando Filoni, prefecto de la Congregación para la Evangelización de los Pueblos, ha viajado hasta esta nación golpeada por la violencia como enviado del Papa, para llevarles su cercanía y su apoyo.

Asimismo, el Pontificio Consejo Cor Unum, que se encarga de gestionar ‘la caridad del Papa’ prepara  para el 17 de septiembre, el tercer encuentro de coordinación de los organismos caritativos católicos, activos para contrarrestar la crisis humanitaria en Irak.

Y es que en Irak “se está produciendo un auténtico genocidio del que nadie quiere hablar y ninguna instancia internacional se ocupa". Así de contundente se mostró Pascale Warda, ex ministra iraquí del 2004 al 2005.  En rueda de prensa organizada por la Fundación Ayuda a la Iglesia Necesitada y la Fundación Promoción Social de la Cultura (FPSC), Pascale Warda aseguró el pasado mes de febrero que: "Necesitamos ayuda internacional para luchar contra el Estado Islámico. Es diabólico. Es un movimiento internacional de terrorismo que necesita soluciones auténticas internacionales".

Según las últimas cifras proporcionadas Oficina de las Naciones Unidas para la Coordinación de Asuntos Humanitarios, en Irak, el aumento de la violencia entre los grupos armados y las fuerzas gubernamentales ha provocado más de 3,1 millones de desplazados internos y más de 8,2 millones que necesitan asistencia humantaria.

Roma, 03 d'agost de 2015 (ZENIT.org) 

Com diuen, "entre bromas y veras"