| M.I. Rupnik, Jesús i l'adúltera |
L'Evangeli d'avui està tan estudiat i interpretat que el perill és quedar-nos en tot allò que hem llegit o en fer-ne una anàlisi des dels diferents temes que hi apareixen. No hi ha dubte que es tracta d'un passatge riquíssim, que ens estimula a opinar, a explicar i a entrar-hi a fons intel·lectualment. Però en què ens toca a nosaltres, a la nostra vida?
Us recordeu de les temptacions? Jesús tenia una resposta de la Llei per a cadascuna. Avui, però, la seva temptació és quedar-se en el que diu la Llei. No és la primera vegada, però sí que es tracta d'un tema molt delicat. Està en joc la vida d'una persona. No la salut, com altres vegades, sinó la possibilitat de viure.
El que s'esperaria d'un bon jueu és que es mostrés d'acord amb aquells que acusaven la dona, que també la lapidés. Però els acusadors-temptadors troben un mur de silenci. Jesús, ni se'ls mira. Els silencis poden ser de moltes menes. Aquest, segurament seria tibant, incòmode.
Jesús, s'inhibeix?
No mira els acusadors ni la dona. On serien el seu cap i el seu cor?
Sap que és una trampa. Estaria pregant?
Escriu (o dibuixa) a terra. Cerca la resposta adient?
És fàcil eixoplugar-se en la Llei, trobar-hi recer quan no volem fer el pas de trobar-nos amb la persona. Això és vàlid per a la Llei de Déu, els cànons de les religions, les lleis civils, els reglaments... fins i tot el Tribunal Constitucional, si voleu. Les lleis són d'obligat compliment; així, no cal mirar de cara la gent, els problemes que poden tenir, les seves mancances i necessitats, les seves esperances, els desitjos més profunds. Quan la llei serveix per eliminar la persona i la seva singularitat, és quan, per molt divina (o constitucional o el que sigui) que la presentem, és injusta.
La resposta de Jesús, però, assenyala a un altre punt: la incapacitat dels acusadors. Els rebutja com a tribunal vàlid. Només pot jutjar qui és just. No ells, que també són pecadors. I com més grans, més. Si amb els anys no hem crescut en humilitat i en misericòrdia envers els que comparteixen la nostra condició de pecadors, anem malament.
Qui jutja és l'Innocent. És l'únic que pot reconèixer tot el que som i valorar, jutjar adequadament, la nostra situació: qui som i on som davant Déu. La seva funció és la d'un bon jutge. No es tracta de condemnar, sinó de salvar la persona, de rehabilitar-la, d'ajudar-la a millorar la seva vida.
Us convido a fer un "remake" de l'Evangeli d'avui amb aquest argument: Un grup de jueus van a Jesús. Saben que una dona casada de la seva comunitat té relacions amb un home. Estan veritablement preocupats per ella i els costa d'entendre el que està fent. Volen ajudar les tres persones implicades però alhora volen respectar la Llei de Déu. Demanen consell a Jesús per afrontar aquesta situació complexa. Què els diria Jesús? Quins canvis interpretatius de la Llei els podria indicar? Com podríem traslladar aquest pensament de Jesús a les altres legislacions? I als nostres judicis personals?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada