Et dono la recepta i després et dic d'on l'he treta.
Necessitem un camell mitjanet, un be gran i vint pollastres. Els traiem la pell, les vísceres, els trossegem i els bullim fins que estan tendres. En una altra cassola, daurem en oli d'oliva dos quilos de pinyons, dos quilos d'ametlles i un quilo de festucs, i hi afegim la carn, més dos o tres quilos de pebre negre i dotze quilos d'arròs. Ho cuinem una estona, hi afegim dos-cents o tres-cents litres d'aigua i a esperar a que estigui al punt. Resultat: una paella de camell. Es pot decorar amb ous durs al gust del cuiner. Racions: sobre unes cent!
Que ho faci qui s'hi atreveixi. A la cuina de casa no hi entra un camell ni mitjà ni petit, ni les dues cassoles (immenses) que calen. Per sort -o per desgràcia, segons com es vegi- a casa tampoc hi caben cent persones.
D'on ho he tret això? Doncs del llibre d'Eduardo Angulo Julio Verne y la Cocina. La vuelta al mundo en 80 recetas, editat per Algaba, ed. al 2005.
Es tracta d'un llibre petit que intenta aproximar-nos al que mengen els personatges de les novel·les de Juli Verne, amb apunts sobre la gastronomia del segle XIX. És fonamentalment cuina d'aventurers, de persones que viatgen, de nàufrags... L'autor ha investigat, a través de receptaris de l'època i també per internet (d'on és treta la recepta de camell) el que són alguns dels aliments que s'esmenten a les novel·les i com es mengen.
El que més m'ha agradat del llibre és la possibilitat de recordar alguns títols que ja pràcticament havia oblidat, de rellegir alguns fragments, d'adonar-me de com són d'elaborats els menús que apareixen a aquestes novel·les (cosa que, més jove, no n'era capaç) i també, de passada, aprendre algunes coses que no sabia. Per suposat, també he notat que no puc cuinar una serp de dotze metres a casa, pel mateix motiu del camell: ni enrotllada com una ensaïmada la podria fer al forn!
El punt feble de l'autor és discriminar els plats més senzills o menys acords als seus gustos personals i escombrar cap a casa, proposant com a alternativa la versió "a la basca". Sense menysprear-la, que tots sabem com n'és de saborosa i contundent, hagués preferit que se cenyís més a l'esperit des del qual va començar a redactar el llibre. Si algunes propostes no són massa mengívoles, està clar que tampoc està massa al nostre abast aconseguir alguns ingredients, com ara el camell. Almenys, no al meu barri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada