Bon diumenge!

Dibuix de Fano,
a http://ensinanzaere.blogspot.com.es/

Sóc jo que us he escollit a vosaltres. 

Quina alegria que em dónes, Senyor!

Que siguis Tu qui hagi fet aquest pas, em tranquil·litza, m'asserena.

Tots els grans interrogants es fonen davant d'aquesta afirmació. No m'haig de trencar el cap buscant-li un sentit a la meva vida. Tu me'l dónes.

Això que Tu dius, Jesús, ens ho explica una mica més Pau. Ell ens escriu quevàrem ser elegits abans de crear el món. 

Així doncs, la meva història ve de lluny, de molt lluny. L'has començada Tu!

Se'm fa estrany pensar que la meva elecció va ser quan encara no hi havia res. Això significa que jo, i tantíssims, ja hi érem d'alguna manera. En el teu pensament, en la teva voluntat, en el teu amor.

Fa venir vertigen: des d'abans que aparegués tota cosa, ja havia estat pensada, volguda, estimada per Tu!

En Tu, ja tinc almenys un perquè. Perquè Tu ho vols!

Amb mi, en la meva essència, quan em pensaves, hi anava un bé preuadíssim. El més gran: ser amiga del Fill. Va ser llavors, potser, que em vàreu mirar -amb aquesta mirada vostra, que ho abasta tot- i em vàreu adjudicar la meva missió: quelcom destinat a donar fruit abundant, en companyia del meu Amic.

I molts eons després, si és que podem comptar el teu temps, vas decidir teixir-me com un brodat a les entranyes de la meva mare. Com fan les brodadores: lentament, minuciosament, parant tota l'atenció, vigilant cada puntada, combinant bé els colors. Una feina delicada que no es pot fer amb pressa.

Puc imaginar que va ser llavors quan vaig rebre totes les qualitats que em calien per a la missió concreta que m'encomanàveu .

Com m'alegra! Perquè si m'has fet Tu, tot està bé, tot és com ha de ser, tot és correcte. No cal que tingui el físic d'una altra persona. Ni la intel·ligència. Ni la personalitat. Ni l'estatus. Ni l'espiritualitat. Cal que tingui el que Tu em dónes, solament pendent de fer créixer.

Un creixement que amb els anys he vist que no s'atura mai. No acabarà fins que no assoleixi l'alçada de Crist! Això també ho diu Pau, i a mi em sembla que requereix tota l'eternitat...

Senyor, si ets Tu qui m'ha elegit, si ets Tu qui ha començat la meva història, llavors puc recórrer el camí de la vida amb la seguretat de que Tu saps, millor que jo, per què m'has triat, per què jo, per què a mi, per què aquí, per què ara...

Podré dir a tothom, amb llenguatge filosòfic si cal, que hi ha un continuum entre allò que sóc, d'on vinc i on vaig.

Sí, jo sóc una elegida del Senyor, nascuda del cor de Déu, que roman i es desenvolupa en Ell i que està destinada a tenir una vida plena en Ell.*

* Això mateix ho pots dir tu, que m'estàs llegint.

Ara doncs, si et plau, ajuda'm a fer-ho bé, a aprofitar les meves qualitats en tota circumstància perquè et doni el fruit abundant que esperes de mi.