Ha ressuscitat!

Santa Pasqua!

Barnes, J., "The First" (El Primer)

"Menjar, casa i hospitalitat, somni de Déu i signe de contradicció"

Recés a la ciutat, a càrrec de Pepa Torres

Accés als textos complets, al blog de Cristianisme i Justícia:
En català, premeu aquí.
En espanyol, aquí.

Divendres Sant: Ha fet justos als altres

G. Dottori

CARTA ALS SAVIS DE L’ORIENT

Benvolguts savis Melcior, Gaspar i Baltasar,

Fa anys em vau venir a veure. Jo acabava de néixer en un lloc remot que no apareixia als mapes, però vau ser arriscats i us vau refiar tant de la vostra intuïció que, per a vosaltres, el meu Pare la va convertir en una preciosa estrella que us seduïa amb la seva llarga cua. I us vau alegrar molt quan em vau veure. Vau trobar un nounat, molt petitet i amb molta, molta son. Però els pares sempre me n’han parlat molt dels tres savis i dels seus presents –or, encens i mirra-, tan estranys com valuosos per a la gent pobra com nosaltres.

Ara, que ja han passat uns quants anys, us escric per demanar-vos que m’ajudeu en la meva missió, tenint en compte els vostres coneixements i l’abast de la vostra saviesa.

A tu, Melcior, que ets un savi capaç de governar i de crear riquesa, et demano que actuïs com un rei de veritat, i que pensis com podem fer perquè tot el que hi ha al món serveixi perquè les persones visquin bé. De moment, podries començar per compartir l’or que acumules, que és molt, i així podries millorar la vida de la gent del teu voltant.

A tu, Gaspar, que ets un savi cercador dels béns espirituals, i sempre fas olor d’encens, et demano que actuïs com un sacerdot, donant un culte veritable. A més de pregar, vetlla perquè tothom se senti fill de Déu i sigui conscient de la seva dignitat. Tracta tothom amb respecte i reverència, com si fossin Déu mateix. Llavors el teu encens i les teves pregàries pujaran ben rectes cap al cel.

I tu, Baltasar, que ets un savi dedicat a posar remei als mals del món, ja ets prou conscient que amb tota la teva mirra no podràs guarir mai les ferides més profundes de les persones. A tu et demano que facis un pas endavant i et converteixis en profeta i sanador. Posa apòsits i embena les ferides, però mira d’anar a les seves causes. Recorda sempre quina és la voluntat de Déu: que tothom visqui plenament, amb pau i amb alegria. Sigues tu el bàlsam que faci bé a les persones. Així, contribuiràs amb Déu a donar-los un cor nou i un esperit nou.

Estimats savis, el que us demano potser és diferent del que esperàveu. Però és el mateix que demano a tots els meus amics: Que, en la mesura de les seves capacitats, mirin pel bé dels altres, en tots els sentits. I que posin a la disposició de tothom les magnífiques capacitats que el meu Pare els ha donat.

Compto amb vosaltres!

Signat: Jesús, fill de Maria

(Cada any, a la feina, celebrem la festa de Reis i l'inici consisteix en la lectura de l'Evangeli i una petita "homilia". Aquest any, he escrit aquesta carta d'un Jesús ja gran que s'adreça als savis del món, personificats en els Tres Mags, que també corresponen a tipus de persones i de compromisos amb els altres.

... Us desitjo que no us portin gens de carbó!). 

Viu!

"Per què busqueu entre els morts aquell qui viu? 

No és aquí: ha ressuscitat." (Lc 24,5)

La bona predicació

La predicació no ha d'explicar-ho tot, sinó conduir a Jesús.

"Si Joan Baptista, quan afirma: Aquest és l'Anyell, i bateja amb Esperit Sant, deixa que sigui el Crist qui exposi amb més claredat aquestes veritats, molt més va fer Andreu, el qual, no es va veure capaç d'explicar-ho tot i va dur el seu germà a la font mateixa de la llum, tan content i apressat, que aquest no dubtà ni un instant a acudir-hi."

(Sant Joan Crisòstom)

Per a conèixer el Senyor

Avui fem memòria de Sant Jeroni, prevere i doctor de l'Església.

Una perla de l'Ofici

L'Ofici de Lectura conté textos imcreïblement rics en varietat i matisos, reflex de les moltes persones que al llarg de la història han posat per escrit la seva vivència de fe.

Avui l'Ofici ens proposava dos textos a elegir com a lectura segona. Jo he preferit el segon, que forma part de les actes proconsulars del martiri de S. Cebrià, bisbe (un dels dos màrtirs que celebrem avui; l'altre és el papa S. Corneli).

Doncs bé, el relat és fresc, directe, ple de detalls. Però el que més m'ha tocat, i que he dut amb mi durant el dia, ha estat aquesta apreciació, a l'últim paràgraf:

"El santíssim Cebrià, màrtir, morí el dia catorze de setembre, en temps de l'imperi de Valerià i de Gal·liè, però el qui de debò regnava era nostre Senyor Jesucrist, a qui siguin donats honor i glòria pels segles dels segles"

Quina fe més gran devia tenir qui escrivia aquestes actes, si enmig de la persecució era capaç d'adonar-se i d'expressar tan clarament que, malgrat tot semblés el contrari, qui de debò regnava era Nostre Senyor!

I quina lliçó més gran per a nosaltres! Perquè no som perseguits, no ens juguem la vida, i ens enfonsem davant tantes injustícies, grans o petites, o veient com funciona la vida política i econòmica, o ens ressentim davant de qualsevol dificultat... i oblidem que, encara que sembli el contrari, encara que Forbes ens digui que el més ric torna a ser Bill Gates, qui de debò regna és Ell, Nostre Senyor Jesucrist.

Demanem no perdre-ho de vista!

El fariseu que no calla: sobre el pecat i l'amor

Aquest home acull els pecadors i menja amb ells (Lc 15,1-10)

"Cada vez que aparece la palabra de Cristo hablando sobre el Amor indiscriminado de Dios, la fórmula farisea se cumple y aparece alguien presentándose a “recordar que es preciso hablar del pecado”. No sea cosa que mientras sus palabras están sanando, liberando o consolando a otrxs, a alguien se le vaya a escapar que el pecado existe y hay que condenarlo.

Así que en la vida física y en la virtual, en la individual y en la comunitaria, allí donde algún Cristo venga a pregonar el amor escandaloso, hay que presentarse y decir: “sí, todo muy lindo con el amor, pero ¡cuidadito con el pecado!"

Yo pienso que con cuidadito debemos andar nosotrxs. Pero no del pecado, sino del fariseo que todxs llevamos dentro y en contra del cual SIEMPRE el evangelio habla (¿se dieron cuenta de que Jesús se la pasaba condenando todo el tiempo a los que señalaban el pecado de los demás y a los pecadores les decía “yo no te condeno”?)

Porque una de las diferencias que había entre Jesús y los fariseos, fue que los fariseos veían el pecado como algo por lo que valía la pena matar, mientras que Cristo lo veía como algo por lo que valía la pena morir."

(Laura Abate, teòloga d'Argentina).

Amb nosaltres

Divendres Sant

Dia de donar-ho tot, de donar-nos sempre, d'estimar fins a l'extrem.

Plenament humà

Dues corones?

Jesús

El meu Salvador - El meu Rei

 de Dieu dans notre quotidien

Dues corones per a un sol Rei? 

Si ho mediteu bé, us adonareu que es tracta de la mateixa corona 

perquè totes dues assenyalen a un mateix estil de reialesa.

Que el Senyor Jesús ens concedeixi de viure la nostra reialesa baptismal 

amb tots els seus matisos, ben units a Ell.