Una perla de l'Ofici

L'Ofici de Lectura conté textos imcreïblement rics en varietat i matisos, reflex de les moltes persones que al llarg de la història han posat per escrit la seva vivència de fe.

Avui l'Ofici ens proposava dos textos a elegir com a lectura segona. Jo he preferit el segon, que forma part de les actes proconsulars del martiri de S. Cebrià, bisbe (un dels dos màrtirs que celebrem avui; l'altre és el papa S. Corneli).

Doncs bé, el relat és fresc, directe, ple de detalls. Però el que més m'ha tocat, i que he dut amb mi durant el dia, ha estat aquesta apreciació, a l'últim paràgraf:

"El santíssim Cebrià, màrtir, morí el dia catorze de setembre, en temps de l'imperi de Valerià i de Gal·liè, però el qui de debò regnava era nostre Senyor Jesucrist, a qui siguin donats honor i glòria pels segles dels segles"

Quina fe més gran devia tenir qui escrivia aquestes actes, si enmig de la persecució era capaç d'adonar-se i d'expressar tan clarament que, malgrat tot semblés el contrari, qui de debò regnava era Nostre Senyor!

I quina lliçó més gran per a nosaltres! Perquè no som perseguits, no ens juguem la vida, i ens enfonsem davant tantes injustícies, grans o petites, o veient com funciona la vida política i econòmica, o ens ressentim davant de qualsevol dificultat... i oblidem que, encara que sembli el contrari, encara que Forbes ens digui que el més ric torna a ser Bill Gates, qui de debò regna és Ell, Nostre Senyor Jesucrist.

Demanem no perdre-ho de vista!