Perdona els pecadors

No tinc ni idea de si els porcs d'Israel eren com els del tiet Pep. Al seu mas, en tenia molts. Estaven distribuïts en una mena de fossars i els donava el menjar a través d'unes canonades. Quan hi anava, de petita, m'agafa ben fort de la mà quan els anàvem a veure. I sempre m'advertia que no m'hi aboqués. "No en sortiries viva". Es veu que el porcs no tenen massa bon caràcter, O potser no el tinguin en captivitat, no ho sé. Però era segur que, si algú queia al fossar, era mort i devorat. 

Aquest record de tants anys m'ha tornat avui en llegir aquesta paràbola de Jesús. Els porcs menjaven i el noi, no. Us imagineu com podia ser de perillós disputar l'aliment a un porc? (això, sense entrar en què menjarien!). El veieu, com havia de ser estar-se enmig d'un grup de porcs, afamat i sense forces? I tenir gana i estar envoltat d'animals engreixats per ser menjats, per molt impurs que fossin? Realment, s'hi jugava la vida i tot! 

Jesús ens mostra una existència insuportable, per fora i per dintre. Gana, angoixa, pena... Quantes vegades el pecat no és més que gana d'alguna cosa que ompli la vida, però adreçada a allò que no ho pot aconseguir. I que acaba en buit, insatisfacció i dessassossec. (De fet, els nostres pecats habituals, no són petites o grans neurosis?). Recordar que hi ha Algú que és capaç de donar-nos molt més que tot el que desitgem i voler sortir del cercle estret en què pensem i vivim, d'allò que anomenen -paradoxalment- "zona de confort", és la condició que Jesús ens diu que cal per començar a viure de veritat: ser persona en tots els sentits, trobar la pau i el goig i sentir-nos "plens" sempre, de veritat. 

Només cal adonar-nos i estar disposats a caminar. Perquè Ell ve cada dia a trobar-nos.