Quin profeta?

Bon dia! L'Evangeli d'avui (Mt 17,10-13) se situa contextualment just després de la Transfiguració, en la qual Jesús apareix conversant amb Moisès i Elies, i sembla respondre a una objecció sobre el messianisme de Jesús.

La qüestió de fons és troba en dos passatges de l'Escriptura que diuen que Elies ha de tornar al món abans que el Messies.

Com altres vegades, la qüestió se centra en els signes. No tot és visibles ni palpable, encara que sigui real.

Elies era considerat el profeta més important.Un títol que el mateix Jesús atorga a Joan Baptista.

El problema és el tipus de messianisme. A un Messies com el que esperaven, poderós, li correspon un profeta poderós. A un Messies que dóna la vida i pateix, li correspon un profeta similar. El deixeble no és més que el mestre, diu Jesús en un altre lloc.

En el camí del Nadal, pensem de quina manera anunciem Jesús i si les nostres maneres de fer se semblen a les seves. Podríem fixar-nos especialment en la humilitat i la coherència.

Excuses!

Bon divendres! Avui la lectura de l'Evangeli (Mt 11,16-19) us recomano que la inicieu des de més enrere, des del versicle 2, per entendre millor el context.

Així en el text d'avui ens trobem una queixa que Jesús llança a la gent que l'escolta: sempre busqueu excuses, no us comprometeu a res!

Ve Joan, amenaçador, dur, ascètic i no us convertiu. Dieu que té el dimoni. Ve Jesús, que us parla de felicitat i menja i beu, i no us apunteu i el titlleu de pecador. Us fixeu en les formes i en feu una excusa, en lloc de mirar el fons i les obres, que són la millor acreditació.

No us sona això? Estem envoltats de persones que van posant excuses de tota mena: "Ai, aquest Papa és massa obert" "El meu bisbe és un carca" "El rector de la parròquia és un rollo", "Aquella és massa o progre" "La senyora -que no em cau bé- és una missaire", i blablabla...

Si és que ho fem, deixem de buscar pegues en els altres,  que cadascú fa segons sap i pot, i mirem com podem millorar nosaltres, comprometent-nos en alguna cosa concreta. Millor petita i fàcil, per no cremar-nos! però que pugui ser constant.

Demanem al Senyor que també a nosaltres les obres ens acreditin com a seguidors seus.

Déu te guard, Maria

Bon dia! Avui l'Església celebra la solemnitat (=festa gran) de la Immaculada Concepció de la Benaurada Verge Maria.

El que celebrem avui és que en Maria es realitza de manera completa, total, el que Sant Pau diu de tots els cristians en la segona lectura d'avui, de la carta als cristians d'Efes: "Ens elegí en Ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls". Una santedat que sempre, també en el cas de Maria, implica el poder de Déu i la col·laboració de la persona.

En Maria hi ha una obertura total a la gràcia de Déu, a la seva acció en la seva vida. Per això és "plena de gràcia" i model de vida per a tots els cristians.

La lectura de l'Evangeli d'avui (Lc 2,26-38) correspon a l'Anunciació, que no comentaré (dóna per vàries tesis doctorals!). Només dir-vos que el llegiu atentament, que el "mastegueu" tranquil·lament.

De les paraules de l'Anunciació (més la Visitació a Isabel) neix l'Avemaria. Hi és també l'inici de l'Àngelus, una bonica pregària breu relacionada amb la litúrgia d'Advent i Nadal que podríeu prendre per costum almenys aquests dies.

Avui podem demanar al Senyor humilitat, fortalesa i desig d'acollir-lo en la nostra vida i servir-lo.

Descansats

Bon dia! Avui a l'Evangeli (Mt 11,28-30) hi trobem una invitació directa a seguir-lo.

La imatge del jou, avui perduda, és rica. Significa el treball. També el sotmetiment i l'esclavatge. A Occident, en moltes pintures clàssiques simbolitza el matrimoni.

Jesús ens convida a anar amb Ell, a acceptar el seu jou (no qualsevol jou) i a ser els seus deixebles, a aprendre d'Ell.

Si una cosa té el jou és que es porta entre dos, que han de ser iguals perquè no es desequilibri. Així, podem entendre que Jesús ens convida al seu seguiment comptant amb la seva companyia i ajuda. Ell és el nostre repòs. Perquè què pot ser pitjor que sentir-se sol?

El que ens fa semblants a Jesús, i permet la igualtat en el jou, és la mansuetud i la humilitat. Una manera determinada de situar-se en el propi jo, en la vida i davant dels altres i de Déu, que hem d'aprendre d'Ell.

Finalment, el jou pot assenyalar la instrucció, la Llei. Així, Jesús podria contraposar el seu ensenyament a la Torà i, especialment, a totes les interpretacions i casuístiques en què es movien encarcaradament molts dels seus contemporanis.

Les paraules de Jesús tenen regust dels llibres sapiencials. El que ens proposa no és un simple seguiment intel·lectual ni que ens apunten al seu club, sinó que emprenem un camí de transformació vital assumint, fent nostra, la seva manera de ser (més que la de fer!), i això per caminar i treballar com a companys, amb el cor i l'esperit alleugerits, pacificats.

Que el Senyor ens trobi amb ganes de viure la nostra vida amb Ell.