Noranta-nou més una

Bon dia! Avui, a molts llocs celebren Sant Nicolau, amb una festa que anticipa el Nadal. A casa nostra, litúrgicament, no és festa.

L'Evangeli (Mt 18,12-14) ens sona. Un pastor té cent ovelles i una es perd.

La imatge del pastor s'aplica,  a l'Antic Testament, tant al rei com a Déu. Significa la funció de guiatge.

És obvi que Jesús parla d'una comunitat d'iguals, en la que tothom té el mateix valor i dignitat. Per això el pastor, Ell, va a buscar qui es perd. No en té prou amb mantenir les altres noranta-nou. Necessita trobar aquella, que és única, diferent a qualsevol altra, i necessària per completar el ramat.

En la comunitat, ningú està de més, per difícil i pecador que sigui! La feina del Pastor Jesús (i per extensió, la dels qui tenen alguna responsabilitat en les comunitats) és anar a buscar-lo, intentar que no es perdi i ajudar a que s'insereixi de nou (o més plenament, segons els casos) a la comunitat eclesial.

L'alegria del Senyor consisteix en recuperar justament aquella persona! La que completa el seu grup.

La Seva actitud no és renyar ni castigar. És buscar i retornar, i  reconstruir la comunitat.

El Senyor ve per ser el nostre guia i per assegurar que no ens perdem. Li farem cas?

Avui podem pensar si el que fem habitualment i el com ho fem ens acosta o ens separa de Jesús i de l'Església (incloent el grup de fe o la comunitat religiosa, si és del cas).

Vingut per perdonar

Bon dia! L'Evangeli d'avui (Lc 5,17-26) és una escena completa, amb inici, culminació i tancament.

És el primer passatge de Lluc en el qual Jesús declara que pot perdonar els pecats, cosa que només pot fer Déu.

Si ho llegim bé, hi trobem diferents components:

1) Es tracta d'una reunió "d'experts" vinguts expressament. Diríem, com un "workshop". Hi ha hagut convocatòria, desplaçament i estan en plena sessió.

2) Davant d'ells, Jesús guareix els malalts. És un signe messiànic que els revela la seva identitat.

3) Es presenta un paralític amb tanta fe que aconsegueix que el pugin al terrat i facin un forat per baixar-lo a la sala des del sostre. Imagineu la que va muntar!

4)Jesús li perdona els pecats. Quelcom inesperat que el situa per sobre del tipus de Messies que els "experts" esperaven. I que rebutgen, com a blasfèmia, ja que cap home pot igualar-se a Déu.

5) Jesús fa una pregunta de difícil resolució: el perdó no es capta a simple vista. La curació física es convertirà en una prova de curació moral i espiritual.

6) El passatge acaba amb tothom lloant Déu.

"Revolucions" d'aquest fragment:

1) Jesús s'atribueix una capacitat pròpia de Déu.

2) Indirectament es carrega els rituals que marca Llei per al perdó dels pecats.

3) La iniciativa del perdó és seva.

Jesús ha vingut per donar-nos tota salvació. L'exterior, perquè sigui de veritat, ha de ser signe d'un esperit pur que només Ell ens pot donar. Ho fa, donant-nos el perdó i la pau.

Jesús ha vingut a nosaltres per la iniciativa de Déu. En Ell es compleix la promesa antiga d'un salvador. Ser salvador i guaridor és la seva identitat més profunda. Dues qualitats que trobem a l'Antic Testament atribuïdes a Déu.

Rebem el perdó i la pau amb l'absolució sagramental. Que us sembla dedicar algunes estones aquests dies a preparar bé el sagrament del perdó?

Si us trobeu que no teniu prou fe, també la podeu demanar!

Per portar l'esperança

Bon dissabte! Avui fem memòria de Sant Francesc Xavier, un dels primers jesuïtes. Va ser missioner a l'Extrem Orient, arribant fins al Japó.

L'Evangeli d'avui (Mt 9,35-10,1.6-8) comença fent-nos un resum del tipus d'activitat que feia Jesús.

Després passa al que sent: compadit per la situació de les persones. "Sense pastor" significa sense guiatge, sense rumb, sense sentit. També sense connexió amb Déu, que és el Pastor d'Israel. Un context de desesperança en el qual Ell anuncia la Bona Notícia del Regne.

Però el treball és molt. Qui el farà? La solució no és l'activitat voluntarista, sinó la petició. L'Amo del camp és Déu i ja existeix la collita. Només cal recollir-la.

Cap de nosaltres pot assumir la labor de Déu, que es fa en l'interior de les persones.

Els col·laboradors en segar la collita, en portar esperança a les persones i construir el Regne són pocs, i s'han de demanar. Ningú ho pot ser per pròpia voluntat. Depèn d'una elecció de Déu.

D'entre els deixebles, Jesús en crida dotze i els prepara i envia perquè facin el mateix que Ell. De les recomanacions que els dóna, l'última és important.

Un pot menjar de la seva feina apòstolica, si hi dedica especialment la vida, com trobem al verset 10 (que no es llegeix). El que no pot és convertir-la en un negoci, en font d'un poder diferent i contrari al rebut de Déu.

Avui, demanem a Déu persones capaces de col·laborar amb el Senyor i també que ens mogui a dur esperança i consol arreu.

Dos cecs

Bon dia! L'Evangeli d'avui (Mt 9, 27-3) està inclòs en un passatge de guariments encadenats.

El fragment d'avui ens mostra dos cecs que segueixen Jesús demanant-li ajuda mentre el proclamem "Fill de David", un títol messiànic. El reconeixen Messies abans i tot que faci cap signe en ells. Una gran fe!

Guarir els cecs, els sords, els coixos, etc. són senyals del poder de Déu que s'atribueixen al Messies en l'Antic Testament (Isaïes). Així que la pregunta de Jesús no està de més, vol una confirmació de la fe d'aquelles persones.
I per això fa segons han cregut!

Aquesta lectura recorda la paràbola del cec que guia un altre cec, i tots dos acaben estavellant-se. Aquí trobem dos cecs que segueixen, es deixen guiar, per Jesús i acaben salvant-se.

L'acció de Jesús és de pietat, de misericòrdia. Com tantes altres vegades, Déu escolta les necessitats dels seus fills i filles, del seu poble, per donar-los  llibertat, guariment, senyals de la plenitud de la vida que ens vol donar

Acostem-nos a Ell amb la fe, poca o molta, que tinguem i demanem-li que actuï també en nosaltres.