Bon dia! No ens podem perdre

De l'Evangeli d'avui (Jn 10,22-30 (12,44-50)):

"Ningú podrà arrencar-les (les meves ovelles) de la meva mà"

Nota: L'evangeli entre dos parèntesis correspondrien a demà, però es poden llegir avui. perquè demà celebrem la festa de S. Maties apòstol, que té lectures pròpies. Avui es pot celebrar també la memòria de la Mare de Déu de Fàtima.

Seguim amb l'argumentació dels dies anteriors. Jesús és el Bon Pastor. Només els qui són seus el reconeixen i el segueixen. Tots nosaltres som seus a través de la Seva Mort i Resurrecció, a través del nostre Baptisme. La seva promesa respecte dels qui el seguim és gaudir de la vida de Déu i "no perdre'ns per sempre".

Podem estar un temps (o molt de temps!) separats d'Ell, però els que li pertanyem no restarem sempre perduts perquè ningú ens pot separar completament del Senyor. Podem fer un llistat com el de sant Pau quan preguntava: "Qui ens separarà de l'amor del Crist?" Res ni ningú no té poder per fer-ho, i menys absolutament. Podem confiar en Ell, que com a Bon Pastor que és, ens ve a buscar cada vegada que errem el camí, quan ens despistem o quan anem a buscar prats aparentment més saborosos.

La vida que ens ha donat el Senyor és la Seva pròpia Vida, i la unió que se'n segueix és tan íntima que som part del Seu Cos. Així que, de cap manera, podrà ningú arrabassar-li el que és Seu d'una manera tan profunda. Seu i del Pare, perquè són u.

Aquesta unió del Pare i el Fill ens col·loca a nosaltres, a través del Fill, en el si de la Trinitat, de manera que la nostra vida està participant de la vida de Déu ja des d'ara. Amb tot el que significa d'accés a la veritable alegria, a la plenitud, a la pau.

Si som amb el Bon Pastor, no només no hem de patir quan passem per valls tenebroses, sinó que també podem viure confiats en què ens pararà la taula i ens alimentarà. És això el que fa en l'Eucaristia: donar-nos l'aliment que ens cal per caminar amb Ell, el que ens permet unir-nos-hi i semblar-nos-hi cada dia una mica més.

Units al Senyor, units a Déu, no només no ens podem perdre sinó que ens acompanyaran la seva bondat i el seu amor tots els dies de la nostra vida, ara i sempre.

Bon dia! Ho dóna tot

Rubens, detall de "Encàrrec de Crist a Pere"

De l'Evangeli d'avui (Jn 10, 11-18):

"Ningú no em lleva la vida, sóc jo qui la dono de bon grat"

Avui la lectura de l'evangeli és prou rica com perquè la llegim tranquil·lament, meditant-la i deixant-nos tocar. Segur que algunes paraules tenen molt de ressò dintre nostre!

Un punt especial per als qui tenen persones al seu càrrec: Què estem disposats a fer per elles? Fins on les estimem? 

I un parell per a tots: 

- Conec la Seva Veu? Què faig per escoltar-la i discernir-la? 

- Agraeixo tot el que el Senyor ha fet i fa per mi?

Bon dia! Viurem per Ell

De l'Evangeli d'avui (Jn 6, 52-59): 

"El qui menja la meva carn i beu la meva sang viu en mi i jo en ell"

L'Evangeli d'avui és per llegir lentament i assaborir-lo. 

Jesús ens promet una nova manera de viure: la unió íntima amb Ell i, en Ell, amb el Pare. Així, el Senyor ens vol fer entrar en la vida mateixa de Déu i participar de la seva "qualitat". Una vida que és, per a nosaltres, ressuscitada des d'ara mateix, plena i eterna; i alhora en evolució a una major plenitud a mesura que ens acostem al Pare, que és la seva font. 

Aquest apropament l'anem fent cada dia quan caminem amb Jesús, quan deixem que ens modeli, quan ens fem pa i vi, és a dir, nodriment, per als nostres germans. A semblança d'Ell, que s'ha fet aliment i beguda per a cadascun de nosaltres.

La proposta d'avui seria acostar-nos a l'Eucaristia i demanar al Senyor que no posem impediment a allò que vol fer en nosaltres.

Bon dia! Atrets pel Pare

Très Riches Heures du Duc de Berry, s. XV. 

Musée Condé de Chantilly 

De l'Evangeli d'avui (Jn 6,44-51):

"El pa que jo donaré per la vida del món, és la meva carn"

Seguim encara al capítol 6. Avui hi trobem dues dades noves:

- És el Pare qui ens atreu cap al Fill, qui ens dóna l'instint de buscar-lo, qui ens ensenya com hi hem d'anar. 

- El Pa que dóna la vida per sempre, és Jesús mateix.  

Si ens fixem bé, tenim representades aquí les dues parts de la celebració eucarística: L'ensenyament i el Pa que es dóna per la vida del món. 

També tenim una al·lusió no completa a la Trinitat. Nosaltres diríem més aviat que el Pare ens atreu cap al Fill mitjançant l'Esperit Sant. Però és ben clar que, sense Ell no seríem capaços d'escoltar-lo bé ni d'entendre'l, ni d'aprendre res de Jesús.

Ser atret, escoltar, aprendre, anar a Jesús, alimentar-se d'Ell i tenir vida eterna són passos que el creient realitza una vegada i una altra en un continuum que no s'acaba mai perquè sempre estem necessitats de ser atrets cap a Jesús, d'escoltar-lo bé i d'aprendre el que ens diu i d'alimentar-nos d'Ell. 

D'aquesta manera participem en la seva vida d'una manera cada vegada més íntima. Perquè, al final, som cridats a ser u amb el Senyor, de la mateixa manera que Ell i el Pare són u. 

Així, som convidats pel Pare a participar en la vida eterna i plena de Déu a través de la nostra unió amb el Senyor Jesús. Aquest és el nostre destí.

Que siguem ben dòcils a la invitació de Déu.