Bon dia! Pa de Déu

De l'Evangeli d'avui (Jn 6,30-35):

"Qui ve amb mi, segur que no passarà fam,

qui creu en mi, segur que no tindrà mai més set"

Seguim en el mateix capítol que en dies anteriors. Avui comença la polèmica. La gent que anava a buscar Jesús comença a plantar-li cara. Ells volien el menjar gratis. El discurs de Jesús va contra els seus interessos. Ara, a més, el posen en qüestió, tot i el que han viscut: "quin signe extraordinari fas tu...?" 

Com si no haguessin vist res anteriorment, es refugien en el recurs fàcil del que ja tenen après: el que va passar al desert en temps de Moisès. Llavors els queia el menjar del cel!

Però el mannà era un aliment perible. Es feia malbé. Era menjar d'un dia. Com tantes coses que, en teoria, ens han de garantir la vida o ens han d'ajudar a ser més! 

En contrast, Jesús es presenta com l'únic aliment capaç de donar vida autèntica, de garantir-la i fer-la créixer. Ell és el Pa de Déu. I no ho és per a un dia, sinó per sempre! 

Ara bé, per poder-lo tenir, ens calen dues condicions: creure en Ell i fer camí amb Ell. 

D'aquesta manera, tindrem sempre per a nosaltres l'Aliment veritable, aquell que ve de Déu i és capaç de saciar-nos sempre: Jesús, que és Pa i és Vida, a més de Veritat i Camí.

Demanem a Déu que estiguem en disposició d'acollir Jesús. Avui i cada dia. 

Bon dia! Un altre aliment

Parada de fruites a Mèxic D.F.

De l'Evangeli d'avui (Jn 6,22-29):

"Treballeu... pel nodriment que es conserva fins a la vida eterna"

Aquest fragment es continuació del que vam comentar la setmana passada. Aquí Jesús comença a explicar-nos que no ens hem de quedar en el signe sensible d'aquell menjar abundant, ni tan sols amb l'àpat eucarístic, sinó que hem d'anar una mica més enllà.

L'inici és ben curiós. Tenim unes persones que tornen al dia següent al lloc dels fets, que remen per tornar a trobar Jesús fins allà i, després, fins a Cafarnaüm. Que van fer l'esforç físic per repetir el que havien viscut la jornada anterior. Molta feina per no res!

La trobada amb Jesús no és pas amable. Ells, segurament, esperen poder menjar un altre dia sense treballar. Treure'n profit del Senyor sense aportar res o quasi res: "Em cerqueu perquè heu menjat pa fins a atipar-vos".

El que Ell vol és que anem una mica més enllà: no basta el menjar material, com no basta només l'esforç que tingui com a perspectiva només la manutenció. Cal treballar per aconseguir un altre tipus d'aliment, l'aliment que ens dóna la mateixa vida que Jesús.

I quin és l'aliment de Jesús? Ens ho diu Ell mateix en un altre lloc: El meu aliment és fer la voluntat del Pare (cf. Jn 4,34).

Per això aclareix: Per actuar com Déu vol, cregueu en el seu Enviat. Només escoltant-lo i fent com Ell, tenim garantit aliment més essencial, aquell que ens dóna la vida veritable.

Demanem al Senyor Ressuscitat que ens doni el Seu Esperit i que ens trobi ben disposats a treballar per conèixer i realitzar la voluntat de Déu en les nostres vides.  

Bon dia! Dues aproximacions a l'Església

"Christ walking on water". Sculpture by Angela Johnson

De l'Evangeli d'avui (Jn 6,1-15 (16-21)):

"No tingueu por"

La lectura de l'Evangeli d'avui i la de demà (entre dos parèntesis), que serà impedida per la lectura pròpia de la festa de S. Felip i S. Jaume, ens donen dues imatges del que ha de ser l'Església. 

La lectura d'avui fa referència clara a l'aliment. El material i l'eucarístic. Un i altre van junts. Dies enrere, la primera lectura ens recordava l'ideal de compartició de béns a la primera comunitat eclesial. Avui, l'Evangeli ho expressa d'una altra manera. Per acostar-nos a l'Eucaristia, perquè n'hi hagi veritablement, hem d'estar disposats a posar a disposició de Déu i dels altres allò que tenim i allò que som. Llavors el Senyor ho pren, ho beneeix... i ens beneeix. Potser en el redactat del text pot semblar que només es fa referència al menjar, però pensem també en altres accepcions semblants: quedar-nos saciats, tenir en abundància, assolir la plenitud.

La segon fragment (el que haguéssim llegit demà) ens parla també de l'Església, de totes les situacions que la fan trontollar. I en com canvia la situació quan mirem Jesús. És el que ha passat en totes les èpoques. L'Església sempre s'enfronta a perills, tant és si es tracta de persecucions com de manques de fidelitat a l'Esperit, com de qualsevol altra cosa. L'important és que, enmig de tot això, no deixi de mirar el Crist. És Ell qui ens dóna confiança i fa que ni ens enfonsem ni ens estavellem. Al final, Ell redreça la situació i ens porta allà on hem de ser.

Doncs bé, avui demanem al Senyor que ens mogui a compartir de veritat, del tot, i que guiï l'Església malgrat els trontolls i totes les amenaces. També és un bon dia per agrair els dons de l'Eucaristia i de la comunitat. I combregar, si es pot.

Bon dia! L'Esperit ens fa testimonis

De l'Evangeli d'avui (Jo 3,31-36):

"Déu no dóna pas el seu Esperit amb comptagotes"

Potser us xocarà això del "comptagotes". La veritat és que la traducció (no litúrgica) del Nou Testament de l'Editorial Claret, conté perles com aquesta. En el millor sentit de la paraula, perquè ens permeten accedir a una visió més clara i més viva del que ens diuen les Escriptures. En aquest cas, la imatge que se'ns transmet és molt més il·lustrativa que el "sense límits" que apareix en altres versions.

Déu no ens dóna l'Esperit amb recança, calculant quant en posa a cadascú. Ell és absolutament generós i desbordant, i per això vessa abundosament l'Esperit en nosaltres per fer-nos fills en el Fill i donar-nos una vida diferent, plena i eterna.

Si som u amb el Fill, el que fem i el nostre llenguatge, tant l'extern com l'intern, deixa d'ajustar-se als gustos i als interessos terrenals i es transforma centrant-se cada vegada més en Déu, en la causa del Regne i en l'estil de Jesús. És d'aquesta manera com donem testimoni de la nostra fe. 

Posem-nos-hi, doncs, amb tot el cor, i no pas amb comptagotes!