Bon dia! Em buscareu

De l'Evangeli d'avui (Jn 8, 21-30):

"Quan hagueu enlairat el Fill de l'home, llavors comprendreu que Jo sóc"

Els evangelis de Joan donen per a moltes reflexions. Avui només dos apunts:

1- L'evangeli d'avui no és gens amable. Jesús s'enfronta a la incredulitat i la burla. Els qui l'escolten es tenen ells mateixos com a creients i, per tant, ja directament salvats, amb Déu. 

Per això l'al·lusió al suïcidi no és gratuïta: El suïcida, per als jueus, comet el pitjor pecat i el seu destí és el més profund dels inferns, el lloc més allunyat de Déu.

Per tant, com ells ja estan en Déu i Jesús els diu que no poden anar amb Ell, el que li responen a Jesús és que és Ell qui deu estar allunyat de Déu. 

L'enrocament dels oients de Jesús és aquest: nosaltres ja estem salvats i no ens cal entendre res més. No els interessa gens saber qui és Jesús en realitat, ni volen entendre que a ells també els cal salvació.

2-  Jesús transparenta el Pare, però a Jesús no el podem conèixer del tot si no és contemplant-lo en la seva passió i resurrecció. Són dos enlairaments diferents, reals tots dos, íntimament lligats l'un amb l'altre. En tots dos se'ns manifesta la misericòrdia de Déu envers nosaltres.

Us deixo aquesta pregària de Thomas Merton, recollida avui a El Rincón del Anacoreta: 

Aquí estoy, solo ante ti,
y estoy encantado porque tú me ves aquí.
Pues aquí -eso creo- es donde quieres verme
y donde me ves.
Estar aquí es la respuesta que me has pedido
a algo que no he escuchado con claridad.
Pero he respondido...
Me has llamado aquí
para que una y otra vez nazca en el Espíritu como hijo tuyo.
Una y otra vez nazca a la luz,
al desconocimiento,
a la fe,
a la conciencia,
a la gratitud,
a la pobreza,
a la presencia
y a la alabanza.   

Bon dia! Sense condemnes

Cranach el Vell, Jesús i l'adúltera

De l'Evangeli d'avui (Jn 8,1-11):

"Qui de vosaltres no té pecat?"

No calen grans comentaris. Jesús no ha vingut per condemnar ningú sinó per a salvar. I en aquesta salvació hi entrem tots, perquè tots som pecadors. Tant si es nota molt com si no es nota, ho som. Per tant, abans de mirar enfora i condemnar els altres, millor que fem una mirada atenta a la nostra vida. 

Hi ha pecats cridaners i vistosos, i pecats subtils, silenciosos i camuflables fins i tot com a virtut davant dels altres i, tristament, davant d'un mateix. Podeu imaginar quin tipus de pecat és més perillós! Un adulteri era un pecat greu. Però els pensaments torts i l'odi dels escribes i fariseus que duia al punt de voler condemnar a mort una dona per posar a prova Jesús, ho era més encara. 

Siguem conscients, a l'hora de fer el nostre examen, dels nostres pecats. Sí, però més encara, a ser possible, d'aquelles actituds que sense ser oficialment "pecat", poden contaminar tot allò que fem, que pensem i que som. 

Com a creients, mirem que tot el que es mou en nosaltres sigui net i transparent. Que no esborronem el nom de "fills de Déu" que hem rebut en el baptisme. I que actuem sempre com Jesús: sense judicis, salvant sempre l'altre.

Nota

He escollit el quadre de Cranach per il·lustrar aquest evangeli pels seus detalls. Fixeu-vos com Jesús defensa clarament la dona, com la manté dempeus (sempre la representen tirada per terra, lluny de l'acció), com l'assenyala amb dos dits estesos (no l'acusa)  i com l'agafa del canell! A més, són ells dos els protagonistes: el centre de l'escena i on cau la llum.

Amics de veritat

Bon dia! A Jerusalem

De l'Evangeli d'avui (Jn 7,1-2.10.25-30):

"El qui busca la glòria d'Aquell qui l'ha enviat, 

aquest sí que és digne de crèdit"

L'Evangeli d'avui és una mica llarg, però us convido a allargar-lo una mica més encara i llegir el capítol sencer fins al verset 31. Es tracta d'un fragment molt viu que ens permet entendre l'ambient intern i extern de Jesús i la divisió dels jueus.

Un punt interessant és la progressió en l'actitud de Jesús. Al principi, decideix estar-se a Galilea perquè no el matin, després puja a Jerusalem d'amagat i acaba parlant públicament al Temple, arriscant-se.

Un altre punt és el que pensen els jueus d'Ell: bon home, desorientador, persona lliure.

I, finalment, el que diu Jesús mateix, que és continuació del que hem llegit els dos dies anteriors. Ell parla en nom del Pare, és el seu enviat, ve d'Ell. Alhora compara el seguiment de la Llei que fan els jueus i la seva actuació.

El verset 31, que no està inclòs en la lectura litúrgica ens dóna una clau important: Si ha de venir el Messies, podrà fer més senyals que Jesús? És una manera indirecta de dir que Jesús és el Messies. Perquè les paraules van acompanyades de les obres. No basta amb dur el missatge i que aquest sigui veraç, ni que un sigui missatger de Déu, el que importa és que el missatge arriba amb senyals. Posats al nostre nivell, no n'hi ha prou amb dur l'Evangeli, ni amb expressar-lo molt bé, sinó que el més important és tot allò que fem. Si les nostres accions són senyals del Regne o no. Només són capaços de fer-los els qui cerquen la glòria de Déu.

Aquests dies, la nostra pregària podria ser demanar al Senyor que el coneguem més profundament, més íntimament.