Bon dia! Sant Josep

Quadre de Jordi Arenas a la parròquia de Sant Josep,de Mataró

De l'evangeli d'avui (Mt 1,16.18-21)*:

"va acollir la seva esposa a casa seva"

Amb la festa d'avui (litúrgicament, solemnitat), trenquem una mica l'estil quaresmal. Els evangelis que tenim per avui són diferent del que hem llegit aquests dies, propis de Sant Josep, i el color litúrgic és el blanc.

Us recomano llegir atentament aquest relat. És molt bonic: l'anunciació a Josep. Es pot assaborir i treure-li molt de suc. 

I felicitats a tots i totes els qui teniu Sant Josep per patró i als qui sou pares o teniu algun rol patern.

L'Església demana avui una pregària per les vocacions al ministeri sacerdotal i a moltes diòcesis se celebra el dia del Seminari. Podem posar, doncs, aquesta intenció en les nostres pregàries, cadascú de la manera que consideri més convenient. 

*Avui també es pot llegir Lc 2,41-51a.

Bon dia! Vosaltres, en canvi...

De l'Evangeli d'avui (Mt 23,1-12):

"El més gran de vosaltres que es posi al vostre servei"

Escribes i fariseus. Jesús carrega contra aquells que estudien Déu i la seva Llei; els qui fan de la religió el nucli de la seva vida o la seva professió i se senten autoritzats a dir als altres el que han de fer, el que Déu vol d'ells i, sovint també, com ho vol. No tant grups específics com tipus de persones. 

Jesús fa un míting en tota regla. Jesús s'indigna de veritat i denuncia els "especialistes en Déu", que manen els altres i no compleixen el que ensenyen (incoherents), que legislen i compliquen l'existència de la gent i no estan disposats a ajudar-los (una forma important d'abús d'autoritat i també de manca de misericòrdia), que es fan "visibles" usant vestits i ornaments diferents i estan als llocs de més consideració, i que cerquen un reconeixement especial (mestre, pare, guia).

Un discurs molt actual i molt universal! Perquè, tot i que no som al segle I ni pertanyem al poble d'Israel, tots en coneixem algun, d'aquests "especialistes" ("pares", directors, doctors/llicenciats en Teologia, eminentíssims, reverendíssims...).  

Però, alerta!, que tots podem ser escribes i fariseus. Perquè quanta parròquia no es dedica a recomanar o intentar imposar als altres el que han de fer? Quanta no es renta les mans davant les dificultats reals dels altres i només hi posa moltes paraules i copets a l'esquena? Quanta rebutja acompanyar senzillament, sense jutjar, les situacions delicades o frontereres en què viuen altres persones? Quanta no col·labora en les coses més visibles buscant el reconeixement extern (per la raó que sigui, que aquí no importa), especialment si les situa a prop dels llocs de més importància (el presbiteri dins del temple; algun òrgan de govern)?

Doncs bé, en la mesura que fem això o quelcom de semblant, i també fora de l'àmbit eclesial, en la "vida civil", el discurs de Jesús va per nosaltres.

Contra aquest verí de voler ocupar el lloc de Déu (el centre de tot), que fa malbé la nostra relació amb Ell i amb els altres, i que mata la vida espiritual, Jesús ens proposa un antídot ben radical: fer tot el contrari, abaixar-nos i servir.

Abaixar-se i servir-nos a tots és justament el que Jesús ha fet. I això que Ell sí que és Mestre, Pastor i Guia! El Senyor Jesús és l'únic que té plena potestat per assenyalar-nos el que hem de fer. I el que vol és que l'imitem! Per tant, davant de qualsevol situació, estiguem disposats a abaixar-nos i servir. I posar Déu i els nostres germans com a centre dels nostres interessos.

Avui podem enfocar l'examen en la revisió d'aquestes actituds.  

Bon dia! Misericordiosos com el Pare

De l'Evangeli d'avui (Lc 6,36-38):

"Us posarà a la falda una bona mesura"

Misericòrdia. No està de moda aquesta paraula. Ni tan sols en ambients cristians. L'hem substituïda per solidaritat, empatia, llàstima, compassió... Termes, tots, que hi tenen relació.

Fonamentalment, és la predisposició a compadir-se dels mals de l'altre, i es manifesta de moltes maneres diferents, però especialment en el perdó. És, per això, superior al que indiquen les altres paraules.

Entenem, doncs, perquè la misericòrdia és un atribut diví. Dels més importants. Defineix molt bé com és el nostre Déu. I per què Jesús ens relaciona avui la misericòrdia amb el judici de l'altre i el perdó. Així, ens diu, ens cal ser misericordiosos com el Pare, perquè Ell ens tractarà com tractem els altres. 

Per tant, és millor que no jutgem, és millor que no condemnem, és millor que perdonem. En la mesura que ho fem així, sabem que estem actuant a la manera de Déu, que és "lent per al càstig i ric en misericòrdia". 

D'aquesta misericòrdia, en podem esperar que ens ompli del tot. Com diu Jesús, comparant la misericòrdia de Déu amb una mesura de gra: se'ns dóna en bona mesura (en quantitat), ben atapeïda (ben plena), sacsejada (sense espais buits, sense excepcions), fins a vessar.  

La misericòrdia de Déu és Vida. Com el gra, ens alimenta i és capaç de germinar en nosaltres i de créixer i de donar fruit nous fruits de misericòrdia i vida per als altres.

Avui, mirem d'examinar el nostre cor. És misericordiós, de veritat, amb els altres? Ens en compadim i els ajudem? Som capaços de perdonar o almenys ho desitgem?

-----

Com a recordatori, com fa molts ja fa temps que vàrem deixar la catequesi, us poso aquí el llistat de les obres de misericòrdia clàssiques, perquè els doneu un cop d'ull i us ajudin a fer el el vostre examen.

Obres de misericòrdia espirituals

• Ensenyar el qui no sap.
• Donar bon consell a qui el necessita.
• Corregir el qui s'equivoca.
• Perdonar les injúries.
• Consolar els afligits.
• Tolerar els defectes del proïsme.
• Pregar pels vius i els difunts.

Obres de misericòrdia corporals

• Donar de menjar al famolenc.
• Donar de beure al sedegós.
• Vestir els despullats.
• Visitar els malalts.
• Assistir els presos.
• Donar posada als pelegrins.
• Sepultar els morts.

I, si voleu confrontar-vos amb una versió actualitzada (que no substitueix l'anterior!):

Obres de misericòrdia i alliberament individuals 

• Acompanyar i alegrar a qui està sol. 
• Omplir d’esperança el desil·lusionat. 
• Ajudar a trobar feina. 
• Acollir i reinserir al passavolant i l’estranger. 
• Educar i rehabilitar el delinqüent. 
• Rescatar el captiu de la droga. 
• Dignificar a qui s’ha prostituït. 

Obres de misericòrdia i alliberament col·lectives 

• Promocionar els pobles subdesenvolupats. 
• Defensar els drets dels marginats. 
• Combatre les injustícies i l’opressió. 
• Defensar el desarmament i la no-violència. 
• Alliberar de la tirania del consum. 
• Treballar per la unió dels pobles. 
• Construir la civilització de l’amor.

Bon dia! Per presentar-nos davant l'altar

De l'Evangeli d'avui (Mt 5,20-26):

"Vés primerament a fer les paus"

Aquest evangeli és molt suggerent, molt ric: Ens parla de la justícia divina i de la justícia humana. De com cal fer gestos externs de pau i de perdó. De com hem de tractar sempre bé als altres i no deixar-nos portar per la ira.  De com hem de procedir davant de qualsevol disputa. I, al centre de tot, l'ofrena al Senyor, davant de qui ens hem de presentar amb el cor reconciliat. 

És una bona reflexió per als qui fem de l'Eucaristia el centre de cada dia, però també per a tots els qui preguen i volen créixer en amistat amb el Senyor. 

Ens presentem davant d'Ell havent-nos alliberat de tensions, rancúnies i malestars amb els altres? Ho hem fet de veritat, amb gestos concrets, cercant el diàleg, resolvent el mal de veritat amb els altres? O només hi tirem sorra per moderar el foc i intentem oblidar el tema fins a la pròxima?

Viure una vida cristiana demana no fer mal als altres, però també enfrontar-nos als repte d'acostar-nos als qui ens fan mal i fer el possible per resoldre els conflictes que ens afecten. 

Volem la pau al món i no som capaços de crear-la amb qui viu al nostre costat?

Demanem al Senyor que ens doni la pau que necessitem per dur-la i fer-la créixer arreu.