En el fons, la Paraula

Paraules que toquen el cor, ablanint-lo o ferint-lo,

paraules que donen vida o la lleven,

paraules que enforteixen o debiliten....

Infinitat de paraules que portem dintre

i construeixen la nostra història,

les múltiples històries que composen cada vida,

i que intentem sovint explicar

en una sola, lineal, definida

i ben argumentada narració.

Abans, però, una altra Paraula,

infinitament més suau i potent,

totalment creadora però sovint gens fàcil d'escoltar,

ens ha fet néixer a la nostra humanitat

i a la nostra filiació divina.

Paraula que ens impulsa,
ens fa créixer i ens repta,

i alhora desterra suposades fortaleses, virtuts...
mentides.

Paraula rebuda gratuïtament,

sorprenentment,

inesperadament,

gravada al cor, tant sí com no;

que ens obliga a rumiar-la i guardar-la

com un tresor preciós,

mentre s'imposa a les nostres històries personals,

movent-se per sota d'elles,

obligant-nos a rectificar ara i una mica després,

i més enllà encara,

fent i desfent recorreguts,

actuant sempre com un iman que atrau amb força,

i fins amb dolor,

i  moldeja la vida més íntima

tot configurant la nostra més real i misteriosa història.

Taller de joieria - 3

Els meus últims treballs.

Anell en plata i braçalet de coure, texturats amb tela satinada i treballats amb els dits i agulla de corbata feta amb plata, or i àgata.

Taller de joieria - 2

Aquí teniu les úniques arracades que he fet

Possiblement seran les primeres i les últimes, perquè costa molt que surtin totes dues iguals. Penseu que totes les peces les he de serrar a mà i després llimar i polir. Només queden exactes als qui més en saben (que no és el meu cas) o als qui usen maquinària industrial.Els materials que he usat són el llautó (amb bany d'or) i el plexiglass. La tanca és comprada feta. 

Detall de l'engast.

I us presento el meu primer treball amb metalls nobles. Es tracta d'un fermall amb forma d'estel naïf, que segons com, també sembla una flor. Està realitzat en plata i or, mitjançant la tècnica del Kum Boo.

El revés també és important. L'he polit i brunyit perquè quedi més net. 

Si voleu conèixer una curiositat, aquí la teniu: l'agulla està feta de corda de piano per mantenir millor la ten

Periodista

Després de tants anys d'escriure articles, reportatges, notícies, notes de premsa, fer algunes entrevistes, fer-me càrrec de vàries webs i d'una revista, revisar un munt de publicacions i fullets d'empresa i de serveis, organitzar actes, ser portaveu... Ara, finalment, ja sóc periodista!

Us ho explico: Quan fa temps que treballes en l'àmbit de la Comunicació (almenys dos anys), pots sol·licitar la col·legiació al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Jo feia prop de vint anys que hi treballava i  vaig anar deixant passar el temps. Fins que fa un any, si fa no fa, em vaig proposar que havia de tancar aquest tema. Vaig tenir algun endarreriment perquè la signatura del Director de Recursos Humans no arribava i perquè em vaig posar malalta. Però vaig presentar la sol·licitud i m'ho van concedir. Aquesta setmana he rebut el carnet d'acreditació.

Ja sabeu, si desitgeu posar una periodista a la vostra vida -professionalment parlant-, aquí em teniu.